dimarts, 1 de setembre del 2009

Coneguem la Primera Divisió Catalana 2009-2010 (I)

La Primera Divisió Catalana començarà a rodar per dinovena vegada el proper diumenge. Des del Santfeliuenc Futbol Club vivim amb efervescència el debut del nostre equip en aquesta categoria, pòrtic de Tercera Divisió. És per això que hem pensat que fóra bo ensenyar a tots els nostres gentils i entusiastes lectors la petita història d'aquesta divisió -la categoria d'or del futbol amateur català- i de presentar també els nostres rivals, gairebé tots històrics que atresoren moltes temporades a Tercera i fins i tot a Segona B.
L'espectacle és a punt de començar i des d'aquest web i des de diferents plataformes locals: www.santfeliu.net/ i www.esportblanciblau.wordpress.com/ mirarem que no perdeu detall. Serà una temporada històrica per gaudir i amb un objectiu clar: que el Santfe 2010-2011 torni a ser a Primera Catalana. Aquesta serà la millor notícia... i qui sap si en el futur i si les circumstàncies són propícies poder fer el salt a la mítica i cobejada Tercera Divisió. El juliol de 1960 el Santfe va fregar l'ascens a Tercera i només un seguit de decisions controvertides en un apassionant promoció davant l'Ibèria va barrar-nos al pas. Cinc dècades després tornem a fregar l'elit. Tant de bo tothom aprofiti l'oportunitat i recuperem el temps perdut.

Un periple històric de curta durada: la Primera Divisió Catalana
La Primera Divisió Catalana va ser creada la temporada 1991-1992. I és, doncs, la divisió més jove del futbol català. La nova categoria pretenia erigir-se en una mena de receptacle salvavides que acollís equips històrics de Tercera amb l'objectiu que no es perdessin al pou de Preferent. Al llarg d'aquestes 18 temporades equips grans del futbol català han passat per la categoria: el Girona CF (ara a Segona A); clàssics de Segona B com Terrassa FC, UE Sant Andreu, CF Gavà i FC Badalona; o il·lustres de Tercera com Manlleu, Reus, Balaguer, Premià, Santboià, Cornellà i Prat. Com copseu, la Primera Catalana marca la frontera i esdevé un tall entre el futbol professional i el futbol amateur territorial.
Si fem memòria i desempolvem l'hemeroteca de les hores i els dies veiem que el 16 de setembre de 1991 divuit equips van començar la primera aventura a Primera Catalana: Palafrugell, Reus. Terrassa, Badalona, Guíxols, Sabadell B, Espluguenc, Levante las Planas, Tàrrega, Milan, San Cristóbal, Lloret, Hospitalet Atlètic, Vilafranca, Montañesa, Malgrat, Masnou i Poble Sec. Gairebé dues dècades més tard, set equips repeteixen. La temporada posterior (1992-1993) la categoria va ser ampliada en dos equips fins als 20, format que ha mantingut fins avui.
Si repassem la llista dels campions només el FC Santboià ha aconseguit proclamar-se campió en dues ocasions (1994-1995 i 2003-2004). Setze equips han obtingut un entorxat de campió: Palafrugell (1991-1992), Sants (1992-1993), CF Gavà (1993-1994), Esport Badaloní (1995-1996), Horta (1996-1997), Balaguer (1997-1998), Girona CF (1998-1999), UE Sant Andreu (1999-2000), Manresa (2000-2001), Granollers (2001-2002), Banyoles (2002-2003), El Prat (2004-2005), Blanes (2005-2006), Cassà (2006-2007), Cornellà (2007-2008) i Benavent (2008-2009).

Tot seguit encetem el repàs als equips que ens trobarem en aquesta competició que arrenca el 6 de setembre i que clou a les acaballes de primavera, el 6 de juny. I ho fem amb els quatre equips barcelonins: Montañesa, Poble Sec, Gimnàstica Iberiana i Sants.

CF Montañesa, la feina ben feta rep premi
L'equip del districte de Nou Barris és la demostració obstinada que amb modèstia es poden assolir bons resultats. Els grocs-i-negres són un equip consolidat a Primera Catalana i de la mà del seu entrenador, Miki Carrillo, han experimentat any rere any un progrés sense cap pas enrera. Per enguany, conserva bons jugadors de la temporada passada com el porter Marc Ramírez; els defenses Edu Aljama i Óscar Hernández; els mitjos Roig, Edu Sanjosé i Rubén Jiménez; i els davanters Edu Escuchas, Villegas i en especial Chava Jiménez, un davanter amb notable solvència al futbol català. Com és habitual, la Montañesa aposta per fitxar jugadors joves amb projecció, al costat de veterans amb experiència a la categoria, com els defenses Ferran Melich (Poble Sec), Gerard Creus (Blanes) i Raúl Barrientos (Prat); els migcampistes Jordi Sánchez (Marianao Poblet) i Xavi Rovira (Montcada); i el davanter Quim Araujo (Gramanet B). L'objectiu tornarà a ser mantenir la categoria per bé que ningú no dubta que la línia d'aquest equip és ascendent i que no renunciarà a res. El Municipal de Nou Barris serà una prova de foc.


UE Poble Sec, la tranquil·litat torna a La Satàlia

Pretemporada molt agitada per a l'històric equip de Montjuïc. Finalment Pedro Venero, l'etern president blanc-i-blau, ha decidit continuar amb el club a Primera Catalana i ha esvaït rumors que anunciaven una possible venda. Les dificultats han fet que els barcelonins perdessin tota la plantilla de la passada temporada i haguessin de fer un equip nou de trinca. Per al nou projecte, Óscar Sanchís serà el cap visible a la banqueta. Malgrat tots els problemes, finalment el club ha pogut confegir un equip digne on destaquen el porter Carulla (Europa); els defenses Reinoso (Montañesa), Vasco (Masnou) i Segura (Viladecans); els migcampistes Adam (Sants), Nabil (Sants) i Marc González (Santboià B); i els davanters Rulo (Vista Alegre), Luque (Júpiter), Fran (Júpiter) i Marcel (Santboià). Xavi Carrillo és l'únic futbolista que continua de la passada temporada.
L'objectiu serà mantenir la categoria i estabilitzar-se a La Satàlia -ara de gespa artificial-després de molts anys de diàspora.


Gimnàstica Iberiana, orgull i passió
La Gimnàstica Iberiana torna a una categoria d'elit del futbol català, cosa que no passava des dels anys 80. L'equip que entrena Fernando Navarro "Picolo" ha experimentat un ascens meteòric i en poc menys d'una dècada ha passat de Tercera Regional a Primera Catalana. La convicció, la fe i la il·lusió en un objectiu compartit que ha aconseguit construir Picolo ha donat resultats extraordinaris als de la Zona Franca. La Iberiana 2009-2010 serà un equip semblant al que va conquerir el campionat de Preferent amb el porter Joan Pardo; els defenses Dani Benítez, Koeman, Eric, Juanmi i Oriol; els migcampistes Guti, Marcos López, Marcos Álvarez, Héctor i Ángel; i els davanters Sasha, Rafa Padilla, Jonhy i Sobrero. Al capítol de cares noves destaquen el defensa Moyano (Sants); el migcampista Adri (Viladecans) i els davanters Lele (Equipo Ja) i Óscar Cañadas (Santboià B).
L'objectiu ha de ser mantenir la categoria però sense renunciar a res. El talent de Rafa Padilla i Sobrero pot marcar diferències en el joc d'atac.



UE Sants, un històric que comença a recuperar el temps perdut
El Sants torna a una categoria important després d'algunes temporades perdut en terra de ningú a Preferent. L'any passat Pep Marguí va dissenyar un projecte atractiu que inclús va saber refer-se de la lesió de l'excel·lent davanter Jota. La pèrdua de Jota va ser abastament compensada per la bona resposta de jugadors que van marcar diferències com Xavi Pascual, Acosta, Siles o Dani Tacón. Una segona volta espectacular va fer que els blanc-i-verds assolissin un segon lloc que va significar l'ascens directe sense el pas sempre incert de la promoció. Els barcelonins han conservat la columna vertebral de l'ascens: Romero, Vergés, Morales, Xavi Pascual, Dani Acosta, Siles, Manu del Moral, Charly Esquivel i Edu. És un dels equips que ha fitxat jugadors amb més nom com ara el porter internacional andorrà Ferran Pol ( Vilassar de Mar); el defensa Carlos Rangel (Rubí); els migcampistes Marc Sardà (Vista Alegre), Carlitos Rodríguez (Marianao Poblet) i el vell conegut per l'afició santfeliuenca, Ivi; i els davanters Marcos Forzinetti (Vilassar de Mar) i Romario (Castelldefels). Aquesta dupla -Marcos/Romario- pot ser una de les davanteres més temudes.
L'objectiu dels verd-i-blancs ha de ser buscar el retorn a Tercera. Ara bé, el fet de no poder jugar a Magòria per les obres de reconstrucció de tota aquesta illa del barri de Sants i haver d'exiliar-se al Complex Esportiu de la Bàscula pot ser un entrebanc. Caldrà veure com és la resposta al procés d'adaptació.

2 comentaris: