El Santfe aconsegueix una victòria per a la història en superar el Vilassar de Mar 0 a 1

UE VILASSAR DE MAR 0 - SANTFELIUENC FC 1

Estadi: Municipal Xevi Ramon

Assistència: 400 espectadors
Àrbitre: Albert Martínez López (Delegació de Barcelona)

Temperatura: 22 graus i matí assolellat

El llibres d'història diran que el 25 d'octubre de 2009 el Santfeliuenc va aconseguir la seva primera victòria a domicili a l'acabada d'estrenar Primera Catalana. I és cert que ni el joc ni la manera d'assolir-la van ser brillants. Tanmateix els tres punts saben a glòria i ens en deixen amb 13 quan encara no hem arribat al primer quart de la competició. La lliga és llarga, molt llarga però hem d'admetre que les coses rutllen. El Vilassar-Santfeliuenc no entrarà dins els catàlegs de bon futbol però els nostres futbolistes van saber aprofitar la seva oportunitat per emportar-se tres punts. Una centrada de David Arcos va ser rematada a la seva pròpia porteria pel defensa Ricard Canela. La porteria era ocupada per un jugador de camp, Xavili, perquè el porter Adrià Buetas havia estat expulsat i els maresmencs havien exhaurit els tres canvis. Era el minut 77 i la fortuna es tornava a aliar amb els nostres. Dos autogols... i 6 punts. I què duri!

El Santfeliuenc va sortir al Xevi Ramon amb la convicció que podia sumar i que era un dels partits de la seva particular lliga. Però malgrat que les primeres sensacions van ser optimistes l'equip es va anar adormint fins endinsar-se en una atonia severa. La feblesa ofensiva local va impedir que el mal fos més gran. Tot i així els vilassarencs van gaudir d'alguna ocasió que sempre va trobar resposta en Carlos. L'ex porter del Vilafranca s'està consolidant ja que en quatre partits només el San Cristóbal li ha fet gol. El propi Carlos va haver d'intervenir a fons en una rematada dins l'àrea i en solitari d'Eric al minut 25; i al minut 38 el pal ens va salvar després d'una rematada de Joan que finalment va enviar a còrner David Arcos.

Els primers 45 minuts van ser, en línies generals, dolentíssims per no dir rigorosament indigeribles per a l'espectador. El Santfeliuenc va sobreviure enmig del desordre general i la falta de fluïdesa en el joc. Rubén Quiles, al minut 45, va tenir l'única ocasió però la seva rematada es va estavellar en l'exterior de la xarxa. El millor per a tots va ser buscar el vestidor per oxigenar idees.

A la represa la parròquia santfeliuenca desplaçada a Vilassar confiava en un canvi radical d'imatge. Les coses, però, no van canviar gaire. El Vilassar inquietava poquíssim però el Santfe quan es va animar en atac ho va fer amb poca convicció. Només alguna combinació entre Álex Burch i Jacobo va treure la son de les orelles a l'afició.

Al minut 64 es van disparar les alarmes. Guillem Costa, que debutava a la lliga i que a més ho va fer de titular, va abandonar el camp en veure la segona targeta groga. Sortosament la baixa involuntària de Costa gairebé va ser imperceptible.

Una jugada canvia de manera radical el panorama

Per canviar l'escenari s'havia de produir alguna circumstància especialment significativa. I aquesta va arribar de manera inesperada al minut 74. Dani Texeira va fe-se amb una pilota que va sorprendre la defensa vilassarenca. Texeira es va acostar a l'àrea i tot just quan superava Adrià, el porter local, va ser clarament derribat. L'acció va significar la justa expulsió del porter i el que era més determinant: el Vilassar ja havia fet els tres canvis i havia de ser un jugador de camp, Xavili, qui ocupés la porteria. Era el nostre moment.

El voluntariós Xavili només va ser capaç de mantenir la porteria imbatuda tres minuts. En una acció sense aparent perill, David Arcos va penjar una pilota a l'àrea i el defensa local Ricard Canela va connectar un cop de cap enverinat que va agafar Xavili a contrapeu. El Santfeliuenc va inaugurar així el marcador que donava, a manca de poc menys de 15 minuts, tres punts somiats.

El Santfeliuenc no va arriscar massa. N'era conscient que els tres punts valien moltíssim i que calia resistir sense renunciar a l'atac. Maldonado i Ochoa ho van intentar tímidament però l'equip no tenia el seu millor dia. Tot mantenint la mínima victòria n'hi havia prou. I en aquestes estàvem quan el temps es va consumir i el Santfeliuenc més anodí de la temporada va aconseguir una victòria per al record: la primera a Primera i amb dedicatòria especial.

UE Vilassar de Mar: Adrià Buetas, Rubén, Oriol, Ricard Canela, Julián, Òscar (Borja, 72'), Cristian (Xavili, 46'), Joan (Isaac Maldonado, 46'), Michael Masson, Rafa i Eric.

Santfeliuenc FC: Carlos, Guillem Costa, Alberto, Arcos Palote, Iñaki, Jacobo, Hinojo, Diego, Quiles (Ochoa, 80'), Dani Texeira (Maldonado, 84') i Álex Burch (Javi Pozo, 88')

Gol: 0 - 1, Ricard Canela, pròpia porta, 77'.

Àrbitre: Albert López Martínez, la seva actuació va ser correcta. Va mostrar targeta groga els maresmencs Ricard Canela i Joan; i als santfeliuencs Guillem Costa i Jacobo. Van ser expulsats amb targeta vermella directa el local Adrià Buetas (74'), i el santfeliuenc Guillem Costa (64').

Incidències: La UE Vilassar de Mar va presentar el seu espectacular futbol base. L'entitat blanc-i-vermella compta amb 520 nens i nenes repartits en 30 equips. La nostra festa de presentació arribarà el proper diumenge tot coincidint amb el partit que disputi el Primera Equip davant el Sants. Una ocasió immillorable perquè, per fi, omplim Les Grases.

Quadern de notes:

- Victòria per al record (25 d'octubre de 2009). La primera a domicili a Primera Catalana.

- Tothom coincida a dir que el millor va ser el resultat. Ja és bo que sense jugar bé els punts se sumin de tres en tres. El camí de la permanència s'està fent a bon pas. L'aventura, però, serà llarguíssima.

- Carlos Miguel ha jugat 4 partits i només ha rebut un gol. Una estadística excel·lent.

- La directiva del Vilassar de Mar va oferir una càlida recepció als seus homòlegs del Santfeliuenc. El nostre President, Alberto Prieto, va ser convidat a la llotja i al descans se'ns va fer una recepció oficial a les oficines del club. En les nostres primeres visites pels estadis de Primera Catalana comencem a adonar-nos que aquesta categoria també suposa una major professionalització i organització dels clubs.

Carlos s'avança a una acció del davanter camerunès Michael Masson