Un gol de David Arcos al minut 92 porta l'apoteosi a Les Comes

CF IGUALADA 0 - SANTFELIUENC FC 1

Estadi: Les Comes

Assistència: 300 espectadors

Àrbitre: David Rodríguez Carballas (Delegació de Barcelona)

Temps: temperatura de 20 graus. Cel amb sol i núvols

Minut 92, Álex Burch recull un servei de cantonada en curt per endinsar-se suaument a l'àrea per fer una ziga-zaga marca de la casa que acaba en una centrada que es passeja per l'àrea. Es fa un sospir etern del que apareix com una epifania el senyor David Arcos per posar la cama més miraculosa de totes les cames. La pilota pren direcció porteria per acabar a la xarxa. Deliri, èxtasi, catarsi incontrolada com poques vegades havíem vist. El Santfeliuenc havia aconseguit un gol que suposava el 0 a 1 i donava al nostre equip tres punts increïbles. Un final digne d'un partit extraordinari que va tenir dues parts. La primera va ser de color local. La segona, de color santfeliuenc que malgrat les baixes va fer un esforç admirable que va merèixer premi abans i tot del gol. Arcos havia estavellat una pilota al travesser i el porter local va salvar el seu equip en un parell d'aturades extraordinàres. Al minut 85, a més, el nostre equip es va quedar amb deu per expulsió d'Alberto, que va reclamar un penal claríssim a l'àrea igualadina. En resum, una d'aquelles poques tardes meravelloses santfeliuenques que paguen la pena viure-les. El proper diumenge Les Grases serà el centre de la vida esportiva a Sant Feliu. El Santfeliuenc és en condicions fde fer història i moltes coses més.

Els inicis no van ser bons. L'Igualada és un equip que desplega un joc vertiginosament directe. Els atacs conduïts per l'extrem dretà Pedro van posar en més d'un problema la defensa santfeliuenca. A més, l'incisiu migcampista Enric va mirar de provar Carlos en dos llançaments perillosos. El Santfeliuenc va tenir dificultats i li va costar controlar la situació. Javi Pozo, molt actiu al llarg del partit, va mirar d'inquietar una mica la porteria de Yannick, però la defensa local no es va permetre massa concessions. L'acció de més perill de l'Igualada a la primera part va ser una jugada del bellugadís Pedro (19') que va superar el marcatge de Cristian per engaltar un xut potent i col·locat que va impactar al travesser, el rebot posterior va anar directe a Isma que va rematar defectuosament quan l'afició local ja veia el gol. El gran mèrit del Santfeliuenc és que va aconseguir anar refredant el partit. Els locals, tot i que es van prodigar amb generositat a l'atac, mai no van poder superar la bona trama defensiva formada pel tercet Iñaki/Jordi/Alberto, una de les millors rereguardes de la categoria. Als darrers minuts el nostre equip es va anar animant i Javi Pozo va coquetejar amb el gol en un parell de contres interessants que van preludiar el bon segons temps que viuríem.

El Santfeliuenc va començar la represa amb una pell diferent. La consistència d'Arcos i el bon treball de Diego i Joserra van començar a dibuixar un escenari radicalment distint. Al minut 57 Diego va avisar en llançar una falta que va obligar el porter local a fer una aturada molt meritòria. I al minut 60 Arcos va recollir una pilota dins l'àrea per rematar en posició acrobàtica i enviar la pilota al travesser. El matx es va endinsar en uns passatges incerts. El Santfe es veia superior però no acabava d'arribar el gol salvador que tots els aficionats cobejaven. L'Igualada, que durant els primers 30 minuts del segon acte va tenir poques opcions, també es va anar estirant. L'emoció es tallava amb un ganivet. No hi faltaria la dosi de polèmica en una rematada sensacional d'Alberto des del punt de penal que va salvar un jugador local amb el colze. L'equip va esclatar i Alberto va veure la segona groga. Els minuts es desintegraven fins que va arribar la genialitat d'Álex Burch culminada com vostès ja saben pel gran senyor del futbol català David Arcos. El gol va desfermar la bogeria més insospitada. El Santfe tenia a la butxaca 54 punts i aquesta història es va acabar amb el final que tots els santfeliuencs haguéssim signat abans de començar.

No podem fer sinó un elogi per aquest gran Santfe que està escrivint les pàgines més boniques de les darreres dècades. Dir la paraula Tercera Divisió ja no és un pecat ni ens hi hem d'amagar.

CF Igualada: Yannick, Oriol, Paquito (Barnada, 66'), Torres, Marc, Edu, Jesús (David, 84'), Enric, Gerard, Pedro (Mili, 47') i Isma

Santfeliuenc FC: Carlos, Cristian (Ochoa, 70'), Alberto, Iñaki, Jordi Vidal, Arcos, Diego, Joserra (Parralejo, 64'), Javi Pozo (Álex Burch, 79'), Quiles i Dani Sánchez.

Gol: 0 - 1, Arcos, 92'.

Àrbitre: David Rodríguez Carballas, la seva acctuació va ser bona fins al clar penal que no va veure. Va mostrar targeta groga als locals Oriol, Paquito, Torres i Gerard; i als santfeliuencs Jordi Vidal, Alberto i Andrés González. Va expulsar per doble targeta groga Alberto (85').

Quadern de notes:

- El Santfeliuenc segueix completant una temporada admirable que a domicili és de rècord.

- David Arcos viu una segona joventut i reivindica el convenciment d'un equip que pot fer història.

- Excel·lent escenari el de Les Comes per un partit que va fer sabor a Tercera.

- Sant Feliu té el proper diumenge el partit de futbol més important dels darrers anys. Les Grases ha de ser un clam. Ara o mai: ha arribat el moment que hem estat esperant dècades. El somni de moltes generacions al futbol de Sant Feliu.