El Santfeliuenc dóna un cop de mà a la lliga en guanyar 1 a 3 a Magòria

El Santfeliuenc va guanyar per 1 a 3 a Magòria davant el Sants, un dels favorits per a l’ascens. Una victòria espectacular i convincent d’un Santfe que ha descobert en el davanter José Antonio Ochoa el beuratge per liquidar la sequera golejadora. A Tercera Regional, el Santfeliuenc B va guanyar a domicili la Penya Barcelonista de Sant Vicenç per 2 a 3. A Primera Divisió Juvenil, el Santfeliuenc va caure per 2 a 3 en el darrer minut davant la Penya Barcelonista de Sant Vicenç.

Hi ha cròniques que són fàcils d’escriure. Són cròniques nimbades per la substància de l’alegria de la feina ben feta, i permeu-me avui que faci un crit rotund d’elogi per aquest Santfeliuenc que a Magòria va demostrar moltes coses i va guanyar en un camp amb molt sabor a història i rebent comentaris elogiosos d’aficionats avesats a assaborir bon futbol.

El Santfeliuenc va sumar tres punts valuosissims a còpia de convenciment, feina i patiment, les tres armes d’un equip que ara sí sembla començar a dibuixar un punt d’inflexió en la seva trajectòria i que pica amb decisió als llocs capdavanters de la classificació.
El partit, però, no va ser la crònica d’una victòria plàcida, ans al contrari, el Sants- Santfeliuenc van ser molt disputat i el triomf es va haver de treballar fins a la darrera sequència. D’entrada, el Sants va començar molt decidit però de manera sobtada el Santfe trenava un jugada que acabava a les cames d’Ochoa que, amb sorprenent habilitat, inaugurava el marcador. Era un bon preludi per bé que per davant quedaven 85 minuts. El gol va reafirmar al camp els blanc-i-blaus, que van passar a dominar. Els bons jugadors del Sants ho intentaven mitjançant un joc ràpid per les bandes, però les seves escomeses eren aturades a la perfecció pel central Iñaki, que va tenir una actuació colossal. Tanmateix, al minut 28 arribava la jugada que podria haver tatuat a foc el destí del Santfeliuenc. En una acció sense oposició, el debutant lateral esquerrà Alberto rebutjava còmodament la pilota, que havia rebotat de manera irregular, però l’arbitre de manera equivocada va interpretar que s’havia ajudat de la mà i assenyalava penal. El Santfeliuenc rebia un càstig molt injust. El golejador Jota transformava la pena màxima.

El Santfeliuenc, però, no es va ensorrar i va seguir trenant un futbol vistós, sostingut en una línia de mitjós enèrgica en què Pucha controlava i Cuca exhibia tot els seus recursos. Precisament, el bellugadís Cuca va fregar el segon gol en un bon llançament des de fora de l’àrea que la mà del porter Carlos primer, i el travesser després, van evitar. Al descans, taules injustes al marcador i bones sensacions per al segon acte en l’afició del Santfeliuenc.

A la represa, el Santfeliuenc s’obstinava a no perdre ni el domini ni la situació. El partit va començar a dirimir-se en un joc de supervivència al mig del camp, i en aquesta parcel·la el Santfe és gairebé insuperable. Al minut 59, una pilota era bombejada dins l’àrea i entre una munió de jugadors emergia José Antonio Ochoa per connectar un suau i col·locadíssim cop de cap que foradava la xarxa. Ochoa va demostrar ahir que el seu currículum i la seva trajectòria són un aval per fer un Santfeliuenc gran i amb aspiracions.
Amb el gol, el partit va travessar uns minuts de tranquil·litat. Els locals no podien superar el dic de contenció teixit per Andrés González i els de la nostra ciutat, a través de les accions de l’elèctric Álex Burch, posaven en més d’un compromís la rereguarda barcelonina.
Al darrers quinze minuts i sobretot arran de l’expulsió per dues targetes grogues de Pucha, els locals van intensificar la pressió. Els Santfeliuenc reculava i el Sants s’acostava a l’àrea, però Gusi, que va ser dubte fins al darrer instant per una molèstia al coll, es mostrava molt segur primer i després espectacular en aturar un xut enverinat d’Acosta..
La tensió es va fer present i el local Óscar Romero restaurava l’equilibri en deixar amb deu el seu equip en rebre targeta vermella directa. El partit enfilava la recta final amb molta incertesa i dues jugades van segellar el desenllaç. Al minut 92, una pilota arribava a les botes de Jota, un dels davanters mé picants de la categoria, que penetrava dins l’àrea i el seu xut va ser rebutjat per la mà miraculosa de Gusi. La pilota però es va passejar per l’àrea petita i la defensa del Santfeliuenc aconseguia allunyar el perill en una acció polèmica que va despertar les protestes dels locals, que van reclamar penal. Acte seguit, el Santfeliuenc va encadenar un contracop que acabava a les botes d’Edgar, que, amb rapidesa i habilitat, sortejava el porter local per fer el tercer gol. El tercer gol tancava el partit i banyava d’eufòria la nombrosa afició santfeliuenca desplaçada a Magòria.
El Santfeliuenc aconsegueix tres punts que han de significar el punt d’inflexió per a un equip decidit a fer coses grans. El davanter José Antonio Ochoa ha acabat, per fi, amb l’anèmia golejadora blanc-i-blava i ara toca fer bona aquesta victòria el proper diumenge davant l’Horta. Una gran ocasió perquè el Parc Esportiu de Les Grases s’ompli.

UE Sants: Carlos, Oscar Romero, Agustí, Vergés, Moyano (Álex, 78’), Xavi Pascual, Nabil (Dani, 72’), Jordi Gatell (Morales, 81’), Jota, Siles (Edu, 87’) i Acosta.
Santfeliuenc FC: Gusi, Edgar, Alberto, Jacobo, Iñaki, Pucha, Cuca, Quiles (Carceller, 90’), Ochoa (Jordi Vidal, 80’), Diego (Javi Loro, 82) i Álex Burch.
Gols: 0-1, Ochoa, 5’; 1-1, Jota, de penal, 28’; 1-2, Ochoa, 59’ i 1-3 Edgar, 93’.
Àrbitre: Antonio Montes Rodríguez, de la delegació del Bages. La seva actuació va ser molt fluixa i el penal que va assenyalar fou una errada de consideració. Va mostrar targetes grogues els locals Agustí, Xavi Pascual, Jordi Gatell i Álex; i als santfeliuencs Edgar, Cuca, Pucha, Quiles. Va expulsar el local Óscar Romero amb targeta vermella directa (76’) i el santfeliuenc Pucha (71’) per doble acumulació de grogues.
Incidències: Camp de Magòria, assistència de 400 espectadors, amb molt bon ambient de futbol i prop d’una cinquantena de seguidors del santfeliuenc, que va celebrar de manera entusiasta el tercer gol, i es va enfadar amb el penal inventat per l’àrbitre Montes Rodríguez. Temperatura agradable, 19 graus.

El Santfeliuenc B aconsegueix un victòria agredolça

El Santfeliuenc FC B estrenava el compte de punts en guanyar a domicili la Penya Barcelonista de Sant Vicenç per 2 a 3. Els blanc-i-blaus van capgirar en els darrers deu minuts dos gols en contra i gràcies a Javi Navarro i Pedro, en dues ocasions, aconseguien els tres primers punts per a l’equip que entrena el jove Albert Rius. Malauradament, la primer victòria del Santfe B va quedar eclipsada per la lesió al genoll de Fran. Des del seu equip, des del Santfeliuenc FC desitgem una ràpida recuperació i que ben aviat ens torni a acompanyar.

El juvenil perd en l’últim minut davant la Penya Barcelonista de Sant Vicenç
El juvenil del Santfeliuenc va perdre al Parc Esportiu de Les Grases per 2 a 3 davant la Penya Barcelonista de Sant Vicenç. Els blanc-i-blaus van jugar molt bé davant un rival de qualitat. Els futbolistes d’Óliver Lima es van avançar a poc de començar mitjançant Cristian. A la represa, els visitants empataven però acte seguit Carles Navarro, en una jugada esplèndida dins l’àrea, feia el segon gol. Als darrers minuts, els visitants van pressionar i fruit d’això van capgirar el marcador. El santfeliuenc no va merèixer perdre i va deixar una bona impressió, però el va faltar un xic de fortuna en un partit que es va resoldre en petits detalls.
Al Santfeliuenc va debutar el jove de 14 anys Alain Díaz, porter de l’equip cadet, que va substituir a corre-cuita Manu Suárez. El porter titular de l’equip juvenil va ser convocat pel primer equip atès que Gusi va ser dubte per al Sants-Santfeliuenc.