dilluns, 17 d’agost del 2009

Andrés González: “l’afició i les institucions han de respondre perquè el Santfeliuenc mantingui l’èxit assolit i continuï creixent"

Andrés González (14-07-1972) complirà la tercera temporada a la banqueta del Santfeliuenc FC. El tècnic cornellanenc, que viu el futbol com una passió de vida, ha aconseguit portar al primer equip de la ciutat a Primera Catalana. Una categoria atractiva que ha de servir per impulsar socialment un club que el proper mes de desembre farà 104 anys. En aquest dies previs a l’inici de la temporada que amb més il·lusió s’està vivint a Sant Feliu, hem xerrat amb un tècnic que passa revista a l’actualitat esportiva i social de l’entitat, i expressa un desig clar i rotund: Sant Feliu, la seva gent i les seves institucions, han de respondre perquè aquest èxit sigui durador.

Andrés, fa un any deies que la Primera Catalana no hauria de ser una utopia per al Santfe, ara ja hi som.
Doncs sí, ja és una realitat que hem d’assumir. Ens hem d'adonar que ja no és la Preferent i això vol dir que el nivell serà més elevat. Tenim l’avantatge que disposem de futbolistes que han jugat a Primera Catalana i fins i tot en categories superiors. Tinc la convicció que si tothom té el compromís necessari, que no en dubti ningú que competirem amb dignitat.
Vas perdre l’esperança que el Santfe acabés jugant a Primera Catalana?
Al llarg de l’estiu hi ha hagut tres fases respecte a l’assumpte Vilajuïga. Totes les notícies ens arribàvem a través de la premsa. En una primera fase semblava que el senyor Flix estava decidit a no continuar-hi amb el projecte. La segona fase va ser bastant desil·lusionant per nosaltres, ja que semblava que tot estava fet i que havia trobat comprador. Jo vaig parlar amb el periodista Ricard Vicente, de Ràdio Marca, qui em va assegurar que estava tot resolt i que hi havia data, hora i notari per signar el traspàs de Vilajuïga. Sortosament per a nosaltres l’acord no es va fer i vam rebre la feliç confirmació oficial de què érem equip de Primera Catalana.
Una Primera Catalana que serà la més pobre econòmicament de la història per la crisi.
Sí. Ho comentava amb alguns jugadors. S’estan parlant de xifres irrisòries per a aquest nivell. Gusi m’ho feia avinent, ja que ell mai no havia sentit a parlar d’aquestes xifres tan petites. La situació econòmica provoca que les categories importants del futbol català siguin econòmicament més pobres i tots ens hem d’adaptar a aquest fet.
Tens cap favorit pel que has vist o has anat recavant a través de premsa i informes?
Hi haurà teòricament tres o quatre equips que es perfilaran com a candidats a l’ascens, i la resta, pura incertesa. És una categoria tradicionalment molt equilibrada i exigent, ja que hi ha 20 equips i 4 jornades més que a Preferent. Pel que he anat observant sempre hi ha tres o quatre equips que es despengen aviat per la part de sota, i tres o quatre que en destaquen per dalt. I la resta -una dotzena d’equips- que estan en una franja de punts estreta quan la competició ja està prou avançada. Si hagués de decantar-me per alguns equips amb opcions de pujar ho faria per clàssics de Tercera que hauríem de mirar de recuperar el seu lloc: Tortosa, Peralada i Banyoles. I sembla que està fort el Masnou. El Masnou va fer una gran campanya la temporada passada i al llarg de moltes jornades va ser en posicions d’ascens. Enguany ha mantingut el bloc i s’ha reforçat bé i tothom coincideix a dir que serà a dalt. Jo el vaig veure al Narcís Sala durant la seva participació als Històrics i he d’admetre que em va donar molt bona sensació.
A què aspira el Santfe i què vols aconseguir?
L’objectiu lògic ha de ser mantenir la categoria de la manera més folgada que ens sigui possible Els descensos no compensats són un risc que cal intentar evitar. No serveix de res quedar setzè i esperar, perquè ens aboquem a viure un mes de juny que podria resultar dolorós. Fins ara ens en sortit prou bé però la sort pot canviar de costat.
Dit el que he dit, si l’any passat aspiràvem a estar a dalt ara el que vull és conscienciar el grup però sense marcar cap objectiu concret de classificació. Estic convençut que si tots anem plegats podem aspirar a alguna cosa més que la permanència. Això no vol dir que el plantejament sigui pujar a Tercera, que no ho és, sinó que no vull tancar l’objectiu a mantenir la categoria i res més. El meu objectiu urgent és guanyar el primer partit i a partir d’això anar fent camí.
Em vénen a la memòria unes paraules que vas dir el 9 de març (després de la victòria per 5 a 1 davant la Gimnàstica Iberiana) al programa "Àrea de Joc" de Ràdio Sant Feliu. El nostre company de la ràdio local, Jordi Ruz, et va preguntar si signaves el segon lloc i tu vas dir que no perquè estaves convençut que el Santfe seria per primer cop a la seva història campió del grup II de Preferent. Què va fallar perquè aquest convenciment es trenqués?
La Iberiana ho va fer molt bé i si recordes ja no va perdre cap partit més des que ho va fer a Sant Feliu. La seva puntuació va ser altíssima per a una lliga de 34 jornades; perquè ens fem una idea: una puntuació mitjana per damunt de la que va obtenir el Barça. El Santfeliuenc va fallar en petits detalls o per diverses circumstàncies en què no vam tenir sort o encert després d’haver fet moltes coses per guanyar. La derrota a Canyelles, i la forma en què hi vam perdre; l’empat a Sant Ildefons; la derrota a El Catllar. El partit a Torreforta en què després d’una primer part fluixa vam reaccionar i quan estàvem a prop de capgirar el marcador hi va haver condicionants extraesportius que ho van impedir. Va ser un encadenament de circumstàncies tècniques i psicològiques. Sense aquestes errades, el Santfe hauria acabat la lliga en segon lloc.

La situació econòmica per la qual va travessar el club a final de temporada va ser preocupant, especialment quan es va parlar de la possibilitat de posar en venda la plaça a Preferent. Com ho vau viure?
Jo en tot moment vaig ser informat per la directiva i sé que els jugadors també van estar informats. El fons, però, de la decisió de la directiva es gronxava en la voluntat de reactivar algun tipus de resposta per part d’una institució, cosa que, al capdavall, no es va produir. Crec que mai la directiva no es va plantejar una mesura alternativa com la venda o desaparició davant la delicada situació que vivíem i que, de moment, seguim vivint.

L’ascens a la primera categoria del futbol català amateur pot servir d’estímul perquè la ciutat escolti la veu del Santfeliuenc?
La situació és complicada i aquest és un fet que no podem obviar, peró l’ascens hauria de significar un impuls, i si Sant Feliu de Llobregat té interès perquè el seu equip de futbol més representatiu participi en una categoria atractiva s’ha de produir una mobilització social i política -especialment canalitzada a través de l’Ajuntament-. Això és fonamental per mantenir aquest èxit i per anar més enllà, ja que Sant Feliu és una ciutat important per a que el seu equip no es planti a Primera Catalana.
L’èxit esportiu i els diners no sempre són combinacions infal·libles. Tanmateix, els diners en determinades categories són necessaris. Necessitem que tothom posi coses de la seva part perquè això es pugui mantenir. La plantilla ja ho ha fet perquè ha acceptat la important rebaixa en el pressupost d’aquesta temporada. El president sap, com ja ho ha manifestat, que cal trencar un llança a favor d’aquests jugadors. I això és molt d’agrair ja que tot i que la majoria de futbolistes del primer equip no són de la ciutat, mai no han aixecat la veu ni han expressat cap queixa ni han donat cap ultimàtum. I tothom ha entès, alguns amb més mala gana que altres, la situació. Tothom ha tingut paciència per esperar de manera immillorable a l’hora de percebre dues mensualitats que es deuen de la temporada passada.
Què demanes a l’afició?
Li demano una mica de suport. El camp és complicat però per això necessitem que els jugadors sentin, encara que sembli una trivialitat, la companyia de l’afició. Això activa el futbolista. Tots els que estem aquí ens hem anat acostumant a jugar en camps - de Tercera Divisió en a baix- que estan cada cop més deserts, per això el mínim suport es nota encara més.

Hi ha una novetat a la banqueta ja que Gusi s’incorpora a l’staff tècnic com a segon teu.
Jordi Saltó no podia seguir perquè está treient-se el títol d’entrenador nacional. Gusi va acabar la temporada lesionat i el noi ja té una certa edat. Per les obligacions de la feina no es va poder ocupar de la rehabilitació del genoll. Vaig parlar amb ell i va entendre la situació. La temporada passada ja vam patir massa a la porteria. No ens podíem permetre jugar amb un porter i esperar la recuperació de Gusi o fitxar-ne un tercer i després donar-li la baixa un cop Gusi estigués recuperat. A Gusi li hagués agradat continuar un any mes jugant, però li va seduir la meva proposta i també li venia de gust passar a l’altra banda dels terrenys de joc.

Aquesta temporada també t’encarregaràs de la coordinació del futbol base. Suposo que com a titulat en Educació Física és una feina que et deu agradar.
Sí. El futbol base del Santfeliuenc ha de créixer perquè la situació està mot fluixeta. Cal recordar a tots els nens i nenes del poble que al Santfeliuenc tenen la possiblitat de rebre una formació esportiva completa, i que hi ha moltes places a ocupar. De vegades hi ha molta desinformació en les famílies i això fa que molts nens es quedin sense fer esport quan aquest club nostre està obert a tothom. L’entitat ha de créixer des del futbol formatiu i necessitem potenciar la imatge del club a les escoles, perquè és aquí on trobarem la nostra base.

Com t’agradaria que estigués el Santfe el juny de 2010.
M’agradaria que tots els avatars que hem patit estiguessin solucionats, o si més no, més o menys solucionats; que la situació fos més estable i tranquil·la. Esportivament, m’agradaria que el futbol fos just, cosa que és bastant complicada. M’explico, si pel nostre futbol mereixem ser catorzens, doncs que siguem catorzens, i si mereixem ser cinquens, doncs que siguem cinquens. És a dir, que el futbol ens situï en el lloc que mereixem d’acord amb el que hem fet, i que no hi hagi elements exteriors que ens condicionin tant com ho han fet aquesta temporada. Ara tot això sembla oblidat perquè el final ha estat feliç, però t’asseguro que si el Vilajuïga no hagués fallat el grau de motivació i il·lusió del grup no seria, ni de bon tros, el mateix.


Gràcies Andrés, molta sort per aquesta temporada i tant de bo els teus desitjos tan esportius com socials es compleixin.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Se a notado Cuca en el sanfe de primera catalana jejeje ?? gracias y saludos

Anònim ha dit...

Aun no se puede decir eso, Cuca es un gran jugador y ha dado mucho al santfe, pero no nos olvidemos que el año pasado se lesionó y durante unos 3 meses jugamos muy bien y fue una racha muy positiva. Y no nos olvidemos que Diego y Jacobo trabajaron rozando la perfeccion en el centro del campo.
Tambien se esta fichando y si encima Galvez se incorpora al equipo, estaremos muy bien el el centro del campo.

Saludos y un abrazo a Cuca, lo extrañaremos!

jesus m. ha dit...

A que se debe este tipo de comentarios? posible vuelta de cuca al sanfe?

Por cierto de los jugadores a prueba hay alguno que tenga bastantes posibilidades de quedarse?

Un saludo y viska el sanfe!!

Anònim ha dit...

Hay que recordar y agradecer a Cuca todo lo que ha hecho para que hoy estemos en Primera Catalana, pero debemos mirar al futuro y creo que los jugadores que ya están y un buen fichaje que puede confirmarse en breve no le van a desmerecer. A Cuca debemos deserle lo mejor y que esta temporada triunfe en el Vista Alegre, que seguro que va a triunfar, para colaborar con el equipo de Castelldefels en el ascenso a Primera Catalana.

Por otra parte, las palabras de Andrés en esta entrevista hay que tenerlas muy en cuenta y leerlas con aplicación. El club apostó por una línea de trabajo que ha dado sus frutos. El tiempo dirá hasta dónde podemos llegar pero hay que seguir dejando trabajar y pedir a las instituciones y los ciudadanos que respondan. El Santfeliuenc será lo que todos queramos que sea.

Visca el Santfe!!!

Anònim ha dit...

este año daremos la sorpresa jejejej haver si dani galvez se queda definitivamente,creo q independientemente de las ausencias tnemos un grupo bueno vamos sanfe

Anònim ha dit...

recuperar a Dani Galvez y a Ivan Fuentes, que vuelve despues de su grave lesion que lo ha tenido casi dos años en el dique seco