diumenge, 24 d’octubre del 2010

El Santfeliuenc guanya amb autoritat i ens torna a fer somriure

SANTFELIUENC FC 3 (Diego, 10'; Dani Texeira, 49' i Sascha, 82') - CF PERALADA 1(Chacón, 17')
Estadi: Parc Esportiu de Les Grases
Assistència: 200 espectadors
Àrbitre: Ana Zardain López (Delegació del Maresme)
Temperatura: 18 graus. Matí assolellat

El Santfeliuenc es va retrobar amb la victòria en el moment més oportú. Si se'm permet fer servir el tòpic, la victòria ens senta com aigua de maig en temps de tardor i serveix per col·locar-nos en una possició còmoda per començar a prendre posicions a la classificació i esvair dubtes.
La victòria, però, va ser molt treballada. El Peralada va ensenyar qualitat i bon futbol, i durant la primera part podria haver fet molt de mal si el seu davanter Sergi Arranz hagués aprofitat dues ocasions que no s'acostumen a fallar. De manera especial una en què a plaer i dins l'àrea petita va fallar un gol clamorós. Sortosament el jove davanter empordanès no va tenir un matí gaire reeixit. Abans, Diego havia estrenat al marcador en aprofitar un elegant servei de Sascha amb el pit que va agafar a contrapeu l'il·lustre porter visitant Buendía, i Edgar podia haver fet el segon gol si hagués estat més decidit a l'hora de rematar una contra per banda dreta. Una il·lusió efímera. El Peralada no va trigar a reaccionar i Chacón va empatar en culminar amb encert una passada dins l'àrea. I després molt domini visitant i joc de toc ràpid i entregat a l'atac que va fer patir la nostra rereguarda. Sortosament el Santfe va reaccionar i va anar agafant un to més madur des del minut 30. Aquí va començar a fabricar la victòria.
A la represa, el nostre equip va sortir amb molta decisió i un gran cop de cap de Dani Texeira al minut 49 a centrada de Diego ens va donar avantatge, tranquil·litat i confiança. Els nostres jugadors van dominar i van oferir els millors minuts de joc de la temporada. Edgar i Sascha van estar a punt de marcar, especialment notable un cop de cap de l'ariet santfeliuenc que va obligar a fer l'aturada del matí a Buendia. El Peralada, però, mai no es va donar per vençut i es va estirar perillosament, però en aquesta ocasió la rereguarda santfeliuenca va estar ferma i Joserra va aparèixer en parell de talls providencials.
Al minut 82 Sascha ens va donar la gran alegria del matí en finalitzar amb un tret potent una jugada que havia elaborat per banda dreta Diego. El relat estava tancat a pany i forrellat. Si bé, com ja és marca de la casa a Les Grases, va tornar a tocar patir. El Peralada va tenir des del punt de penal l'opció estrènyer el marcador. Bermúdez va estavellar la pilota al pal esquerre de Carlos. L'epíleg que va dibuixar la tercera victòria de la temporada d'un Santfe que ha d'anar a més.
El Santfeliuenc ens torna a fer somriure. Aquest és el camí i així ho va reconèixer l'afició acomiadant l'equip amb una generosa ovació. Amb el convenciment i la implicació de tothom podem fer coses grans. El proper diumenge, rumb a Montcada. Serà una alta història que us contarem amb les ganes de sempre i la passió pel nostre Santfe que s'acosta al 105è aniversari.

Santfeliuenc FC: Carlos, Nando (Alberto, 46’), Dani Sánchez, Joserra, Iñaki, Arcos, Diego, Edgar (Parralejo, 76’), Sascha (Javi Pozo, 84’), Dani Texeira i Álex Burch.
CF Peralada: Buendía, Julien (Isma, 50’), Litus (Diego, 50’), Armengol, Toni, Chacón, Sergi Arranz, Pol, Tidian (Carbó,76’), Gerard i Bermúdez.

Gols: 1 – 0. Diego, 10’; 1 – 1, Chacón, 17’; 2 – 1, Dani Texeira, 49’; 3 – 1, Sascha, 82’.
Àrbitre: Ana Zardain López. Va tenir un criteri un xic esbiaixat a l'hora d'ensenyar targetes. Va amonestar els santfeliuencs Nando, Dani Sánchez, Arcos i Diego; i als peraladencs Buendía, Litus i Chacón.

Quadern de notes:
- Res més adient per acabar amb els dubtes que guanyar amb autoritat i estones de bon futbol.
- El Santfeliuenc va recuperar alegria i intensitat... i de qualitat no en falta.
- Aquest equip veu porta amb fluïdesa i l'aportació de Sascha és impressionant.
- El Peralada ens va agradar per la vocació ofensiva, si bé no va saber dossificar el seu esforç i va acabar diluint-se.