I aquella tarda va ser memorable

SANTFELIUENC FC 3 (JOSERRA, 52'; DANI ORTIZ, 78' I ÉRIC PACHECO, 83') ... TERRASSA FC 1 (ÁNGEL DE LA TORRE, 40')

ÀRBITRE: BRUNO MONTORO FERREIRO (DELEGACIÓ DE BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES

ASSISTÈNCIA: 800 ESPECTADORS

TARDA ASSOLELLADA, TEMPERATURA DE 20 GRAUS

Per què som del Santfe? Potser per explicar-ho cal jornades com la viscuda contra el Terrassa. Passió desbordada, simfonia d'emocions en si bemol major, tardes de futbol imoblidables, classicisme del futbol de tota la vida. En definitiva, una d'aquelles poques tardes de diumenge que paguen la pena gaudir-les minut a minut, segon a segon, mil·lèssima a mil·lèssima com si ens estiguessim sorbent la vida. Vuit-centes veus fent de coro van posar l'acompanyament sonor; els solistes vestits amb la blanc-i-blava van ser els herois, i tots junts vam construir una obra mestra que obre tots els panys del somni. Pocs podrem oblidar l'esclat que es va registrar a Sant Feliu quan el cap màgic de Dani Ortiz va dir "ara sí, vull canviar la història". El Santfe tancava tres dies emocionalment increïbles. El nostre Santfe de les meravelles tornava a fer de les seves. La vida pot ser meravellosa.

El Santfeliuenc va viure una tarda màgica que no serà fàcil oblidar en superar un Terrassa a qui mai havia guanyat a Tercera Divisió. Els egarencs es va avançar i van ser millors al primer acte. A la represa, però, els blanc-i-blaus es van deixar els complexos i la por escènica als vestidors i van capgirar el marcador i... qui sap si la història. La victòria va desfermar l'eufòria ente els prop de 800 seguidors locals. Els terrassencs van acabar amb deu per l'expulsió de Chele.

Un partit que es presentava dramàtic. I al Santfeliuenc li va costar entrar en joc. En els primers 45 minuts el Terrassa va ser més directe de cara a porteria. La més clara al minut 8 en un llançament de falta de Víctor Merchan que va marxar un pèl desviat. També ho provaria Carles Güell en un xut ajustat al minit 20 que va atrapar Santi. Els blanc-i-blaus, massa espessos i amb un joc poc fluid no acabaven d'arribar a la porteria de Manu. La insistència, o certa insistència egarenca, va rebre premi quan al minut 40 Ángel de la Torre es va inventar un xut ajustat des de la balconada de l'àrea que va sorprendre Santi. La celebració del gol d'Ángel no va agradar un sector de l'afició. El partit es posava molt de cara per a un Terrassa que buscava tres punts per dir adéu als patiments.

Però el segon acte va ser una altra història. El Santfeliuenc va saltar al camp amb la consciència indefugible que o sumava tres punts o el futur a tercera es tornava ombrívol. I la millor medecina per a tots els mals la va trobar Joserra en executar al minut 52 un llançament de falta que Manu Martín ni va ensumar. Empat i el matx tornava a la casella de sortida. Els blanc-i-blaus van oblidar totes le pors i obstinadament van anar construint una victòria memorable des del convenciment. Al minut 66 una genialitat dins l'àrea del golejador David Toro no va acabar a la xarxa per un mil·límetre davant la commoció de la parròquia local que no s'ho podia creure. I tres minuts mes tard una ziga zaga de Dani Maldonado no va trobar un rematador afortunat en la definició. Els visitants havien renunciat a l'atac i només a pilota aturada miraven d'inquietar la defensa santfeliuenca. Un cop de cap de Borges que va aturar Santi va ser el seu únic argument dels segons 45 minuts. Andrés González se la va jugar i en una mostra de clarividència va donar entrada Domi Berlanga per Alberto. A cara descoberta i a per la victòria com els atrevits que guanyen la partida. I al minut 78 l'explosió a Les Grases. Una falta servida per Carles Tena al segon pal la va pentinar David Toro al primer pal d'on va aparèixer Dani Ortiz per ficar el cap i fer embogir Les Grases. Pocs oblidarem el que vam sentir i fer quan Dani Ortiz enviava la pilota a la xarxa. Amb la temperatura emocional pels núvols, Éric Pacheco, en una brillant acció, va culminar una contra per la banda esquerra. Era el 3 a 1 i la sentència. Les Grases vivia una festassa i el Santfeliuenc acaronava un somni que cada dia és més possible: jugar la quarta temporada a tercera divisió.

Santfeliuenc FC: Santi, Víctor Márquez Alberto (Domi Berlanga, 74'), Dani Ortiz, Joserra, Tena, Èdgar Mayor, Álex Bolaños, Guille Sarmiento (Maldonado, 68'), David Toro i Éric Pacheco (Imanol, 86').

Terrassa FC: Manu Martín, Chele, Javi González, Jou, Borges, Adri Gimeno, Isaac Maldonado (Sergi Estrada, 59'), Víctor Merchán, Óscar (Samu, 84'), Carles Güell (Cabaleiro, 80') i Ángel de la Torre.

Gol:

0 – 1, 40', Ángel de la Torre

1 – 1, 52', Joserra

2 – 1, 77', Dani Ortiz

3 – 1, 83', Éric Pacheco

Àrbitre: Montoro Ferreiro, el seu arbitratge va ser regular. Va amonestar als santfeliuencs Dani Ortiz, Joserra, Éric Pacheco i Domi Berlanga; i als visitants Chele, Borges i Víctor Merchán. Targeta vermella per doble amonestació: Chele (78').

Quadern de notes:

- La memòria de l'esport santfeliuenc no podrà oblidar mai aquests professionals: entrega, sacrifici, passió, ganes, humilitat.... tenim molta sort de gaudir de la millor època del Santfe de tots els temps.

- Dani Ortiz va fer un gol que potser acabarà canviant el rumb de la història.

- Un ambient de Tercera de debò a Les Grases. Som l'enveja de molts equips catalans. Espectacular tot el que es va condensar en noranta minuts saturats d'intensitat.

- El Terrassa va ser una mica millor al primer temps però al setgon acte li van pesar els minuts, la calor i les notables absències.