SANTFELIUENC FC 4 (ÉRIC RUIZ, 76′; PATXI, 86′; TENA, 88′ I FERRI, DE PENAL, 90′) – AEC MANLLEU 0
ÀRBITRE: ÓSCAR CARBALLO VÁZQUEZ (DELEGACIÓ BARCELONA)
CAMP MUNICIPAL LES GRASES
ASSISTÈNCIA: 300 ESPECTADORS
TARDA VESPRE AMB CEL COBERT; TEMPERATURA DE 11 GRAUS
Festa
per no dir festival. El Santfeliuenc va acreditar que viu el moment més
dolç de la temporada i fins i tot un dels seus moments més brillants en
les tres últimes temporades. El primer gol va trigar 76 minuts, però a
partir que Éric Ruiz s’inventés una genialitat tot va ser camí que fa
baixada. Tres gols més en quatre minuts (86′-90′), alegria de l’afició i
la demostració que ara sí aquest renovant Santfeliuenc 2016-2017 ha
posat la directa, i una esperança en aquestes hores més decidida que
mai, la permanència podria arribar abans.
El Santfeliuenc va marcar distàncies des
del primer minut. Les incursions per la banda dreta d’Éric Ruiz i el joc
ofensiu de Patxi i Eric Zárate es van convertir en un malson per a la
rereguarda osonenca. Només la falta de punteria dels davanters locals en
un parell de rematades el va privar d’estrenar el marcador al primer
quart d’hora. El Manlleu, parapetat en la seva zona de confort defensiu,
gairebé no va inquietar la porteria de Toni Casamayor. La seva única
ocasió es va limitar a un cop de cap en una acció de falta. La jugada
clau va ser al minut 38, quan Canal va veure dues grogues en un minut.
Dues faltes seguides i les protestes dels aficionats van ser arguments
de pes perquè l’àrbitre enviés als vestidors a Canal 53 minuts abans de
temps. La millor ocasió abans del final va passar per les botes de
Patxi, però la seva rematada creuada va marxar fora.
La represa es va convertir en un monòleg
del Santfeliuenc, que va assetjar obsessivament la porteria d’Aroca.
Però ni Ion Vázquez al 46’ ni Patxi al 55’ ni Tena al 61’ ni de nou
Patxi al 67’ van encertar la clau per superar el millor dels visitants,
Aroca. El Santfe feia i desfeia, arribava a porteria amb fluïdesa i el
gol semblava una qüestió de temps. Una llarga gestació que estava
anunciant el gol. I va ser Éric Ruiz amb un sorprenent centre xut
l’encarregat de superar la resistència i fer embogir Les Grases al minut
76. El gol va ensorrar els visitants. El Santfeliuenc amb tot a favor
va fer uns deu minuts finals elèctrics. Al minut 86 Patxi va enviar a la
xarxa una assistència de Tena; dos minuts més tard, Tena culminava una
jugada col·lectiva amb participació exemplar de Dani Maldonado; i quan
el Manlleu demanava clemència, Ferri, de penal, va signar el 4 a 0. Un
penal que va forçar un murri Patxi, una de les grans sensacions.
Tres punts extraordinaris que consoliden al Santfeliuenc a la part
mitjana de la taula, i comença a obrir una escletxa amb el mapa més
calent de la classificació.
Santfeliuenc:
Toni Casamayor, Éric Ruiz, Jaume Duran, Dani Ortiz, Alberto (Olmo,
60’), Jaime, Romo (Ferri, 82’), Ion Vázquez, Patxi, Tena i Eric Zárate
(Maldonado, 68’).
Manlleu:
David Aroca, Ot, Mate (Martí Soler, 69’), Canal, Iván Fernández,
Aumatell (Manel Sala, 41’), Seuma, Manu (Trulls, 80’) Fredy, Marc Garcia
i Pol Coll.
1 – 0, 76’ Éric Ruiz
2 – 0, 86’ Patxi
3 – 0, 88’ Tena
4 – 0, 90’ Ferri, de penal
Àrbitre: Carballo
Vázquez, la seva actuació va ser correcta. Va amonestar els
santfeliuencs Alberto i Tena; i als visitants Canal, Seuma, Fredy i Ot.
Va expulsar per doble targeta groga, Canal (38′).
Quadern de notes:
– Enorme Santfeliuenc. El millor Santfe dels últims anys ara sí
sembla haver fet el punt d’inflexió. Tanmateix cal seguir així perquè
aquesta història és molt llarga.
– Fantàstica, un cop més, actuació col·lectiva.
– Les Grases és un fortí. Només el Peralada ha pogut superar la fortalesa blanc-i-blava.
– El Manlleu va lluitar amb tenacitat amb deu però el gol va ser la pedra de toc definitiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada