Càstig cuel a la Ciutat Esportiva Dani Jarque

RCD ESPANYOL B 3 (JOSELU, 35′; DONCEL, 89′ I PUADO, 90′) – SANTFELIUENC FC 0

ÀRBITRE: GONZALO ROMERO FREIXAS (DELEGACIÓ TARRAGONA)

CIUTAT ESPORTIVA DANI JARQUE

ASSISTÈNCIA: 500 ESPECTADORS

MATÍ ASSOLELLAT, TEMPERATURA DE 7 GRAUS

Poques derrotes més cruels, severes i fins i tot injustes. El Santfeliuenc va fer mèrits als segons 45 minuts per restablir la igualada. La mala sort, la falta de verí en atac i la dinàmica negativa van conduir a una derrota enganyosa quan els santfeliuencs bé podríem haver marxat de la Ciutat Esportiva Dani Jarque amb un punt… com a poc. Amb el Santfe abocat a l’atac i desbordant la defensa perica, els locals van aprofitar dues contres per eixamplar el marcador, en un resultat del tot immerescut i pregonament enganyós. La sensació, però, que el Santfeliuenc surt reforçat per afrontar 20 finals i adaptar-se a una circumstància inesperada però ara ben real.

Amb 112 tardors a les esquenes i amb l’objectiu de donar una bona imatge el Santfeliuenc es va presentar per primera vegada en competició oficial a la bonica ciutat esportiva perica. Els blanc-i-blaus van saber aguantar els altres blanc-i-blaus líder als primeres 30 minuts. Només una doble rematada de Puado, la segona de les quals es va anar al travesser (16′) van alterar les seqüències inicials de Toni Casamayor. Això sí, si als espanyolistes se’ls deixa pensar mala peça al teler. El Santfeliuenc mirava de respondre amb alguna acció trenada entre David López i Eric Zárate i amb la bona disposició de Carlos Olmo, molt participatiu al llarg del matx. Però l’Espanyol B, no perdona. Una acció per banda esquerra va superar de manera massa fàcil la defensa santfeliuenca i Joselu amb la canya a punt a l’altura del punt de penal no va perdonar. El primer trau al front. Els locals es van instal·lar en la comoditat i encara podrien haver eixamplar la renda si Toni Casamayor no hagués estat molt atent per contenir una mitja vaselina de Puado.

A la segona part, altres sensacions. Al minut 51 Nacho Ruiz de cap a llançament de falta va acaronar el gol. L’Espanyol B va reaccionar amb fúria i al minut 58 una canonada des del mig del camp d’Álex López es va estavellar al travesser. I fins aquí els poderosos locals. A partir del quart d’hora del segon acte, el Santfeliuenc va ser el clar dominador. Bon joc de combinació i bones recuperacions van posar en evidència els líders. Al minut 73 una acció poderosa de Nacho Ruiz trencant la defensa des del centre no va trobar gol per molt poc. Els locals es van veure clarament superats pel joc d’anticipació i contracops del Santfeliuenc. Fins a quatre arriabdes clares en el darrer quart d’hora van segellar minuts de bon futbol que van fer pensar amb l’heroica de la tarda d’Olot. Tanmateix ni David López ni Adri Recort ni Ion Vázquez en un xut de mitja volea van tenir la sort necessària per armar de moral un equip amb l’autoestima magolada. I el que són les coses, quan els locals demanaven clemència per acabar amb la seva exigua renda, dues mossegades crepusculars a la contra, una signada amb l’esperó per Carlos Doncel i l’altra per Puado, van servir per dibuixar un il·lusori 3 a 0. Càstig injust per a un Santfeliuenc laboriós, esforçat i digne però a qui la fortuna ha abandonat.

RCD Espanyol B: Edu Frías, Pipa, Royo  (Max Marcet, 86′), Iago, Lluís, Pol Lozano, Víctor, Álex López, Joselu (Doncel, 66′), Puado i Moha (Pedrosa, 55′).

Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Alberto, Nacho Ruiz, Rafa Murillo, Jaume Duran, Olmo, Ion Vázquez, Jaime Fuentes, Josele (Adri Recort, 69′), David López (Romo, 81′) i Eric Zárate (Patxi, 76′).

Gols:

1 – 0, Joselu, 35′

2 – 0, Doncel, 89′

3 – 0, Puado, 90′

Àrbitre:

Romero Freixas, molt rigorós a l’hora d’assenyalar fores de joc al Santfeliuenc. Va amonestar els espanyolistes Iago i Edu Frías; i als santfeliuencs Jaume Duran i Andrés González.

Quadern de notes:

– Malgrat la derrota, el Santfeliuenc no va sortir de la Ciutat Esportiva més danyat del que ja hi arribava.

– La Feina d’Andrés González és recuperar l’autoestima d’un equip amb qualitat que ha de tornar a creure en ell mateix.

– Notable actuació de Carlos Olmo en el seu debut en l’onze titular.

– L’Espanyol B amb la reserva en va fer prou per guanyar de manera enganyosament abultada. Un equip que si el deixen pensar no perdona. Qualitat i talent.