dijous, 6 de juny de 2013

D'un temps, d'una ciutat, d'un club. 1960, Santfeliuenc FC - Ibèria. Una promoció que va commoure el futbol català

El somni de deu dies d'estiu de 1960. En temps de descolonitzacions africanes, de guerres fredes i telons d'acer en una amenaça de guerra de míssils, de visites de Franco a la Barcelona porciolista, de somnis i esperances de 2 milions d'immigrants espanyols per l'Europa rica del miracle econòmic, el Santfeliuenc començava la seva aventura per pujar a Tercera Divisió. En aquell Sant Feliu de poc més de 10.000 habitants la primera gran oportunitat de pujar a Tercera Divisió es va viure com un esdeveniment de primeríssim nivell que va convocar a tota la ciutat. Més de 2.000 persones van omplir la desapareguda Pineda. El Santfeliuenc va guanyar el primer partit i obria de bat a bat les portes del cel de Tercera. Malauradament la tornada seria un infern i l'Ibèria igualaria l'eliminatòria. I el tercer partit jugat al desaparegut camp del Sants situat al carrer Galileu serà recordat com dels escàndols més grans de la història del futbol català. 
Volem recordar aquells deu dies d'estiu ara que el Santfeliuenc torna a reviure amb especial emoció una eliminatòria d'ascens a Tercera Divisio. Hem reproduït els documents del llibre del Centenari, Santfeliuenc Futbol Club 1905-2005. Una avinentesa per fer memòria i recordar una generació que mereix ser honorada amb un ascens a Tercera.
 
SANTFELIUENC - IBÈRIA, EL SOMNI TRENCAT D'UN ASCENS A TERCERA DIVISIÓ (1960)
L’objectiu de portar el Santfeliuenc a Tercera Divisió bategava amb intensitat en els aficionats i dirigents. La temporada1959-60 havia començat amb resultats molt bons que van ajudar a situar l’equip al primer lloc de la classificació. Un article de la revista Alba el gener de 1960 sintetitzava amb lucidesa el puixant camí emprès pel Santfeliuenc en les darreres temporades: “Después de la brillante campaña anterior,manteniéndose en los primeros lugares, junto con los nomenos históricos Júpiter y Reus, en la presente temporada figura como líder del Campeonato de Cataluña de Primera Categoría. La moral firme de los jugadores, el apoyo incondicional de los socios y aficionados, conjuntamente conla tenacidad de la Junta Directiva bajo la presidencia de Don José Hinojosa Fontanet, secundado por miembros que hacen gala de su espíritu deportivo, cuya meta propuesta es llevaral club a la categoria nacional, lugar que lecorresponde porsu reconocida solera. La temporada prosigue y la cadena de triunfos conducirá al club al lugar ansiado por la gran masade sus seguidores”.
El Santfeliuenc no va poder seguir el ritme de Reus i Vilanova,que finalment van aconseguir l’ascens; però l’esforç final vasituar els blanc blaus en un meritori quart lloc que els va atorgar una plaça per a la promoció d’ascens a Tercera. El somni de jugar en categoria nacional era més a prop. Esperava un rival històric que promocionava per no perdre la divisió de bronze: l’Ibèria de Barcelona.

El partit d’anada s’havia de disputar a la vella Pineda el 4 de juliol, però la pluja el va ajornar quan només es portaven 12 minuts. S’hi va reprendre el dia 6. Un camp ple a vessar d’un públic apassionat -Sant Feliu gairebé va quedar aturada perquè tots els aficionats assistissin al partit- contemplava el joc brillant i desacomplexat dels locals. El Santfeliuenc s’avançava al marcador al minut 44 mitjançant Antoni Gomicia; al primer minut de la represa Aixa aconseguia el segon gol. L’Ibèria retallava distàncies per establir el resultat definitiu. Al partit de tornada jugat el 10 de juliol al camp de Nostra Senyora del Port de la Zona Franca barcelonesa, el Santfeliuenc s’hi va trobar un ambient hostil i crispat que va acabar pesant en l’àrbitre. L’àrbitre va perjudicar greument l’equip de la nostra ciutat. La crònica de l’encontre promocional que va recollir El Mundo Deportivo és diàfana: “Si el arbitraje de este encuentro hubiera sido acertado, en estos momentos el conjunto de Sant Feliu sería otro de los ascendidos a Tercera División, porque por entusiasmo y amor propio merecieron salir airosos de la doble eliminatoria. Lo peor del caso es que el árbitro llevaba a cabo una magnífica actuación, pero saltó un espontáneo al terreno de juego y le agredió. Ello descompuso al árbitro que cambió radicalmente su actuación.Concedió el segundo gol local que vino precedido de un empujón de Otto a un defensa visitante. Poco después señaló indebidamente una pena máxima que dio el triunfo a los locales”. Després de llegir la crònica ens podem imaginar com va ser de greu l’actitud de l’àrbitre i el públic local. El Santfeliuenc va perdre injustament i cruelment per 3 a 2. Els gols dels blanc-i-blaus van ser marcats per Aixa i López. Atès els resultats dels partits d’anada i tornada tots dos equips s’hi van veure abocats al partit de desempat. El partit de desempat va tenir com a escenari el camp de futbol del Sants el 14 de juliol. Novament la crispació i l’hostilitat envers el Santfeliuenc i els seus aficionats fou la nota general -a Radio Juventud de Sant Feliu li van barrar el pas quan mirava d’accedir-hi al recinte-. La crònica publicada a El Mundo Deportivo torna a ser contundent i esmolada: “Una vez más el árbitro ha decidido la eliminatoria. Hay que tener en cuenta que no señaló un penalty clarísimo que se produjo dentro del área del Iberia por manos de un defensa cuando el balón iba directamente a las mallas y que significaba el empate a dos goles si la falta hubiera sido bien ejecutada. Una lástima que esta eliminatoria la hayan decidido los árbitros de turno”. Els de Sant Feliu van jugar amb entusiasme en aquest tercer partit; Aixa feia el primer gol però després l’Ibèria reaccionà  i va inclinar l’eliminatòria, injustament, del seu costat. Aquella generació de futbolistes com Pere Güell, Bonsoms,Cunill, Tarrès, Ortega, Andreu, Azorín, Gomicia, Aixa i López entre altres, van escriure les pàgines més brillants de la història del club. Una gesta que circumstàncies extraesportives van privar de consumar. L’Ibèria era llavors una entitat molt poderosa i mantenia bons contactes amb la Federació. A més el Santfeliuenc no disposava d’unes instal·lacions adients per a la Tercera Divisió. Tot plegat es va conjuminar contra els blanc-i-blaus.

 Un Santfeliuenc històric que es va quedar a un pas de Tercera. Sota les ordres de Calvet els Pere Güell, García, Andreu, Tarrés, Ortega, Agulló, Azorín, Domínguez, Bonsoms, Inglés, Mauri, Pastor, Gomicia, Aixa, Cunill, López, Conde, González i Arribas van ser l'admiració de tothom en una eliminatòria decidida per circumstàncies extraesportives.
 La Pineda, Sant Feliu 6 de juliol de 1960. Més de 2.000 persones van ser presents al partit d'anada de la promoció d'ascens

Crònica de la revista Alba dels tres partits de promoció