El Santfeliuenc entra en la llegenda. Sant Feliu és una festa. Sant Feliu es corona al cel de Tercera Divisió

SANTFELIUENC FC 3 (IVÁN PERALTA, 37'; MALDONADO, 58', PERE, 61') - CD MASNOU (JONATHAN REINA, 63')

ÀRBITRE: JOSEP BARCELÓ PRATS (DELEGACIÓ DE TARRAGONA)

CAMP MUNICIPAL DE LES GRASES

ASSISTÈNCIA: 1.500 ESPECTADORS

CEL ASSOLELLAT; TEMPERATURA DE 27 GRAUS

Glòria als herois blanc-i-blaus. El Santfeliuenc ha aconseguit fer feliç molta gent. En un moment de tantes dificultats aquests enormes professionals han donat una petita gran alegria una ciutat que ho necessita. Una ciutat que se sap plural i que ha trobat en el seu club de futbol més representatiu una forma transversal de viure-la. És la crònica que hem somiat moltes vegades. És la crònica que, tanmateix, mai hauríem imaginat escriure. Però, sí, ara sí ho podem escriure i dir ben alt: el Santfe, el nostre estimat Santfe, el nostre centenari Santfe és de Tercera Divisió i hi arriba per la porta gran. Hem fet justícia poètica i 53 anys després hem recuperat el que ens van prendre una trista tarda d'estiu de 1960. Santfeliuencs: gaudiu la Tercera! la Tercera és nostra i és de tots. A partir del 25 d'agost ens veiem a l'Estadi Olímpic de Terrassa, a Vilatenim de Figueres, a l'Estadi Municipal de Figueres, al Nou Municipal de Cornellà, al Nou Sardenya de Gràcia, al Joan Baptista Milà de Sant Boi, a la Bòbila de Gavà, a Can Peixauet de Sant Coloma, al Municipal de Manlleu ... Ja som de Tercera i et toca gaudir-la perquè hem arribat per quedar-nos-hi. No ho dubteu!

No es podia fallar. Hi havia massa coses a la memòria. Hi havia massa experiència acumulada en els dies compartits i en les hores viscudes. Hi havia massa ferides històriques que s'havien de tancar de manera definitiva. La resposta de l'afició, senzillament meravellosa. Una generosa salva de globus blanc-i-blaus va saludar la sortida del Santfe. Tothom havia respost i ens esperaven 90 minuts que es convertirien en una simfonia d'emocions. Els primers minuts van ser contenció amb un ensurt que va estar a prop de ficar-nos la por al cos quan l'insuperable Joserra va rebutjar de manera defectuosa  al pal una falta lateral treta per Carlos Vidal. El Santfe, però, va respondre bé a l'ensurt i Josele, Peralta i Jairo es van prodigar amb fluïdesa en atac buscant les febleses de la defensa maresmenca. Els homes de referència en atac del Masnou -Bauli, Gallart i Marcelo- van ser molt ben vigilats per la rereguarda blanc-i-blava, i Gerard Rovira va mostrar múscul i autoritat aclaparadora. Un jugador, Rovira, que amb la seva decidida entrega ha conquerit el cor de l'afició. I al minut 33 l'èxtasi. Una ràpida contra va caure als peus d'Ivan Peralta -gran protagonista en la part final de la lliga- que es va endinsar dins l'àrea i va salvar amb una rematada potent la mitja sortida de Peinado. Deliri absolut. El gol, però, no va canviar la dinàmica. El Masnou mirava  de posar setge la porteria de Santfe i el Santfeliuenc responia amb fermesa i exprement les opcions que a la contra permetia una equip tan abocat a l'atac. Descans reparador i les esperances i les il·lusions es desbordaven. El Santfe era a només 45 minuts d'iniciar l'aventura més meravellosa de la seva venerable vida. L'ascens es començava a ensumar.

I després de la represa, la joia més desbordada. Al minut 54 Jairo va avisar en una rematada des del punt de penal que va escopir el travesser. Era el pròleg a set minuts de bogeria. Maldonado al 58´ ja no va perdonar. El seu gol ara sí ensenyava el camí de Tercera. I Pere, el grandíssim Pere, se sumava a la festa ofensiva amb un golàs gràcies a una canonada des de l'exterior de l'àrea. Les Grases entrava en fase superior de l'èxtasi. Poc importava el que passés al camp perquè la festa la festa ja habitava els cors dels 1.500 santfeliuencs que van decidir passar junts una tarda d'esperança compartida. El gol masnoví de Jonatan Reina va servir només per a  l'estadística. Els 20 minuts finals van convertir-se en una festa. El Santfeliuenc es va dedicar a consumir minuts al ritme que imposaven els dos grans tenors Carles Tena i Joserra, i sense que el joc es bellugués gaire mirant de fer el quart gol en alguna fogonada ofensiva; mentre, els maresmencs miraven de manera estèril d'escurçar distàncies. La Penya Sentiment Immortal i la zona del lateral dret del carrer Mataró iniciaven un ritual de balls i càntics que no tenia aturador. Era l'inici oficiós de la celebració. Amb el xiulet final, escenes irrepetibles i màgiques : abraçades, crits, invasió de camp, pirotècnia. Una meravellosa coreografia de celebració que va donar pas a una nit llarga i uns dies vinents que serviran per reivindicar-nos com mai i per sentir orgull de ciutat com poques vegades ho hem fet.

Santfeliuenc FC: Carlos, Pere (Aleix Álvarez, 89'), Alberto, Dani Ortiz, Gerard Rovira, Joserra (Álex Segura, 81'), Tena, Maldonado (Quiles, 70'), Josele, Jairo (Jonhy, 61') i Iván Peralta (Hinojo, 79').

CD Masnou: David Peinado, Sato (Ciurana, 67'), Danis, Jonathan Reina, Rubén, Aitor Nisa, Éric Blasco (Yusuke, 79'), Carlos Vidal (Víctor Manuel, 70'), Bauli, Marcelo (Pedro Baena, 58') i Marc Gallart (David Bach, 75').

Gols:
1 - 0, Iván Peralta, 37'.
2 - 0, Maldonado, 58'.
3 - 0, Pere, 61'.
3 - 1, Jontahan Reina, 63'.

Àrbitre: Barceló Prats, la seva actuació va ser perfecta. Va mostrar targeta groga els santfeliuencs Pere, Joserra, Maldonado, Josele i Gerard Rovira; i el masnoví David Bauli.

Quadern de notes:

- Enhorabona a tot Sant Feliu. El Santfeliuenc és de Tercera i aquest èxit és de tota la ciutat. Ara cal sumar esforços per fer un projecte que permeti mantenir la ciutat durant molts anys en una de les millors categories del futbol espanyol. Un aparador del futbol semiprofessional que Sant Feliu viurà per primera vegada a partir de la darrera setmana d'agost.

- Enhorabona a tota la plantilla i el cos tècnic. El gran professor Andrés González ha demostrat que qui resisteix guanya.

- Enhorabona a totes les famílies dels jugadors de l'equip que han fet seva la passió blanc-i-blava.

- Felicitem el CD Masnou per la seva magnífica actitud en la promoció. I ara ens posem la seva samarreta perquè l'Olot acabi donant la Tercera a aquest noble equip masnoví que també mereix l'ascens.

GRÀCIES CAMPIONÍSSIMS, LA TERCERA ÉS VOSTRA!!!!