dissabte, 1 de febrer del 2014

De tres en tres i ja són 36

SANTFELIUENC FC 2 (FAURA, 14' I GERARD ROVIRA, 43') - FC VILAFRANCA 1 (LORA, 54')
ÀRBITRE: CARLOS FERRERO MANSILLA (DELEGACIÓ BARCELONA)
CAMP MUNICIPAL LES GRASES
ASSISTÈNCIA: 500 ESPECTADORS
TARDA VESPRE FREDA; TEMPERATURA DE 10 GRAUS


36 punts i sumant amb decisió. Quin ens ho hauria dit allà pel mes d'agost quan vam començar el primer periple tercerdivisionista! El Santfeliuenc va signar el primer triple -tres victòries consecutives- en la seva prematura vida a Tercera. Un gran gol de Faura i un d'habilitat de Gerard Rovira van posar els fonaments de la victòria. El Vilafranca va retallar distàncies i va fer patir de debò. El xiulet final va fer explotar d'alegria l'afició que veu la primera victòria com a local amb la tribuna nova. Punt final a un malefici que durava des del 27 d'octubre. I és que ni un Barça-València pot amb la passió pel Santfe que cada 15 dies es respira a Les Grases.
Partit amb dues cares i tercera victòria consecutiva del Santfeliuenc que encadena la millor sèrie de resultats com a equip de tercera. A la primera part el Santfeliuenc va imposar el seu poder. Cristian Faura va avançar aviat el Santfe mitjançant un llançament col·locat que va superar l'estirada de Marc Ramírez. Els del Penedès van mirar de reaccionar i Lora (18') i Éric Martínez (23') van tenir a les seves botes l'empat en un parell de bones rematades. A partir del minut 25 el Santfeliuenc es va fer amb el domini absolut. Tena en un llançament potent que es va estavellar al pal i un xut de Faura, en estat de gràcia, van prologar al segon gol. Gerard Rovira a la sortida d'un corner va recollir la pilota al segon pal i de manera molt habilidosa la va ficar a la porteria de Marc Ramírez. Un gol que donava un avantatge còmode i que premiava minuts de futbol de gran qualitat amb regals per a l'estètica més sublim de l'incomparable mestre Josele.
La segona part va oferir un panorama diferent. El vilafranca se'n va anar a l'atac sense complexos i al minut 54 Lora va aprofitar una certa disfunció de la defensa santfeliuenca per ajustar el marcador. Amb el gol, els visitants van passar a dominar davant un Santfeliuenc que es va sentir incòmode, va cedir el domini del mig del camp i es va aporpar a comptagotes als dominis de Marc Ramírez. L'omnipresent Lora es va convertir en un malson i al minut 81 en un llançament des de l'exterior de l'àrea va obligar Santi a posar unes mans providencials. Amb una pressió insistent vilafranquina es va acabar un partit que dóna al Santfeliuenc tres punts més. Un cop més cal treure'ns el barret per la gran presència de públic a Les Grases en un dia gens propici pel mal temps de les hores prèvies i per la disputa del Barça-València. Aquest equip ha quallat i l'afició ve al a Les Grases amb la promesa de passar una tarda santfeliuenca de gaudi.

 
Santfeliuenc FC: Santi, Nacho Ruiz, Alberto, Dani Ortiz, Gerard Rovira, Tena, Édgar (Maldonado, 66'), Álex Bolaños, Josele, Faura (Éric Pacheco, 73') i Cano (Arcos, 86').
FC Vilafranca: Marc Ramírez, Javi González, Font, Medina, Éric Martínez, Iván Álvarez, Lora, Marcos Cruz (Creixell, 46'), Mario (Alberto Owono, 63'), Boira i Adri Ruiz (Marcos García, 46').

Gols:
1 - 0, Faura, 14'
2 - 0, Gerard Rovira, 43'
2 - 1, Lora, 54'

Àrbitre: Ferrero Mansilla, el seu arbitratge va ser correcte. Va mostrar targeta groga els santfeliuencs Gerard Rovira i Éric Pacheco; i als visitants Font, Creixell i Éric Martínez..

Quadern de notes:
- El Santfeliuenc acaba el cicle de gener ampliat al primer dia de febrer sumant 10 punts. Alegria i molta esperança per endinsar-nos en una segona volta que promet emocions i viatges per eixamplar el llibre d'història: Palamós, Terrassa, Cornellà, Europa, Manlleu, Figueres... A poc a poc el gran objectiu està més a prop.
- Cristian Faura va fer uns primers 45 minuts excel·lents a la banda esquerra. El seu gol premia l'últim jugador arribat al vestidor blanc-i-blau i que demostra la condició amfíbia d'Andrés González per fer créixer futbolistes.
- La tribuna nova va veure per fi guanyar el Santfe. A la sisena va ser la bona.
- El Vilafranca va jugar a ratxes però va demostrar caràcter. Un primer temps més encertat li podria haver donat alguna cosa.