diumenge, 17 de maig de 2015

Sant Feliu és una festa. El Santfeliuenc tanca la dècada dels prodigis amb una salvació històrica

FC ASCÓ 0 ... SANTFELIUENC FC 1 (CANO, 63')
ÀRBITRE: PAU GARCÍA FUSTER (DELEGACIÓ DE BARCELONA)
ESTADI MUNICIPAL D'ASCÓ
ASSISTÈNCIA: 275 ESPECTADORS
TEMPS: MATÍ ASSOLELLAT; TEMPERATURA DE 25 GRAUS

La llegenda del temps. Una simfonia d'emocions. Benvolgut lector, aquesta és una crònica que és un homenatge a tu: al directiu que ha passat hores per quadres números i il·lusions; als futbolistes que mai han defallit i s'han habilllat amb el tratge de la responsabilitat; al cos tècnic que torna a ser la clau de volta del Santfe de les gestes; al seguidors que mai no han perdut l'esperança i han empès, empès i empès fins aconseguir remar en una mateixa i decidida direcció amb una destinació clara a la que avui hem arribat; als tres-cents que van decidir passar un vespre de divendres amb l'equip reividicant que no ens rendiríem mai. En definitva, a tots els que han cregut dia i nit en què el somnis són possibles i que la vida pot ser bona i amable. Moltes gràcies a tothom. Moltes gràcies perquè aquesta permanència és fruit de la voluntat decidida de molta gent que amb petits gestos ha afaiçonat un edifici indestructible. Gràcies, gràcies, gràcies mai no podrem agrair-vos tot el que heu fet perquè la tercera a Tercera sigui una realitat i el Santfe torni a eixamplar la llegenda del temps. Una dècada daurada.

El Santfeliuenc va preparar amb cura el viatge a Ascó. L'equip va quedar concentrat la tarda de dissabte a un hotel de Flix per descansar i preparar a consciència les hores pèvies de nervis, incerteses i pensaments compartits. La història sempre ens dirà que el final va ser feliç, però també haurem de recordar que aconseguir aquesta permanència, una permanència que val per un ascens doble, es va haver de patir molt. Avui tot adquireix més vigència que mai. El Santfe és equip de Tercera 2015-2016 gràcies a una convicció indestructible que no ha tingut cap equip ni cap afició.
El gol de Carlos Cano al 64' obria de bat a bat hores d'esperança que es van rubricar tres-cents minuts més tard amb la victòria in extremis del Cornellà. Abans, tot va ser com un partit més. El Santfeliuenc va oferir un passadís merescut al campió de la categoria i els primers minuts van ser de pressió asconenca amb un bon ensurt com a carta de presentació quan el davantar Virgili va interceptar una pilota mal dirigida i va estar a punt de batre Santi. Sortosament els blanc-i-blaus es van anar treient la por del cos i van anar normalitzant la seva situació sobre el tapís verd natural de la Ribera d'Ebre. Fins i tot al 14' una rematada de Cano a centrada d'un gran Éric Pacheco va fer pensar amb el primer gol. Els d'Andrés González començaven a mossegar i ensenyar múscul. Els primers 45 minuts van anar passant sense que passés gairebé res i parant molta atenció al que passava a altres escenaris.
Només iniciada la represa, el Santfeliuenc va acaronar el gol amb una gran assistència de Carlos Cano que no va poder completar Dani Maldonado.Tanamteix la reacció local va ser decidida i una rematada parabòlica i creuada d'Edu Vives ens va fer tallar la respiració. A partir del minut 60 l'Ascó va començar a abaixar les exigències físiques. Va ser llavors el moment del Santfe. Una assistència d'Éric Pacheco la va atrapar Carlos Cano que amb un xut potent va batre Óscar Nogales. Ara sí el Santfe colpejava amb força. El gol va donar més seguretat els blanc-i-blaus tot i que els tarragonins mai van donar per perdut el matx. Els minuts es consumien banyats en una sensació agradolça. El Santfe guanyava i sumava 47 punts però amb això no n'hi havia prou per confirmar la permanència. El Santfeliuenc havia completat amb nota un gran final de temporada coronat amb una gran victòria al camp del líder. Caldria esperar quatre hores perquè els somnis fossin per una vegada el joc d'un nen feliç i penséssim que hi ha tardes santfeliuenques que paguen la pena i justifiquen una vida.

FC Ascó: Óscar Nogales, Gabernet (Iván Cristino, 62'), Dani Argilaga, Edu Vives, Giribet, Gòdia, Taranilla (Oriol, 57'), Gerard Roigé, Virgili, Grarrd Roca i Sergi Galcerán (Genís Soldevila, 75').
Santfeliuenc FC: Santi, Alberto, Faura, Dani Ortiz, Gerard Rovira, Tena, Maldonado (Quiles, 76'), David Toro, Cano (Pere, 88'), Álex Bolaños i Éric Pacheco (Víctor Márquez, 82').

Gol:
0 - 1, Cano, 63'.

Àrbitre: Pau García Fuster, el seu arbitratge va ser correcte. Va amonestar els locals Giribet i Genís Soldevila; i als santfeliuencs Cano, Éric Pacheco, Víctor Márquez i Santi. 

Quadern de notes:
- Com diu Sentiment Immortal:
Jugadores, jugadores
hemos venido a ganar,
que se enteren en Tercera
que el Santfe no se rendirá
- El Santfeliuenc va viure una jornada que no oblidarem mai. Moltes felicitats. Ara cal celebrar-ho i prendre nota per evitar patiments futurs.
- La porteria de la sort va tornar a ser pròdiga. De gol de Jairo al gol de Cano traça dos moments històrics.
- L'Ascó va competir bé i ara esperem que pugui celebrar el seu ascens a Segona B.

La fotografia d'un equip que portarem tatuat al cor












Sentiment Immortal sempre present a tots els estadis de Tercera