Teníem molt clar que era una temporada històrica i volíem donar la talla. En aquest sentit tenim una estructura bastant consolidada tant pel que fa a junta directiva com en el terreny de joc. Tant l’Andrés González -l’entrenador- com jo i bona part de la junta i persones de confiança del club, fa temps que treballem junts i ens entenem bé. Volíem créixer en socis i donar a conèixer el club a la ciutat. S’ha fet bona feina de premsa i, en l’àmbit social, el paper de la Penya Sentimment Immortal també cal valorar-la possitivament.
És important però ens falta millorar en aquest àmbit sobretot a nivell d’estructura esportiva, d’equips. I ho volem fer. De fet, els resultats esportius del futbol base d’aquest any han estat bons. A més, estan venint nous jugadors i la idea és passar dels 400 nens aquest any. Ara bé, el que sí que tenim clar és que hem de fer equips amb un mínim de 18 jugadors, perquè sinó, costa molt mantenir el ritme a l’hivern.
Sí. Quan vam fusionar les dues entitats – un club i una escola de futbol- vam apostar per una integració plena, amb membres de la junta del club que eren del CFA i preservació de les sigles en el futbol formatiu. Després de diverses converses, vam anar parlant per arribar un acord, tot i que va ser difícil perquè hi havia molts matisos. Però finalment es va arribar a un acord per integrar-se i seguir creixent com a entitat. I com a club tenim clar que hem d’apostar pel futbol formatiu.
Estar en aquesta categoria repercuteix a tota l’entitat, perquè des d’infantil cap a dalt hi ha jugadors que ja tenen la perspectiva posada en jugar a futbol a Tercera o allà on puguem arribar. Ara estem posant les bases, tot i que això és una feina de tres o quatre anys. De moment, però, crec que anem molt bé perquè tant la junta com la coordinació estan molt ben estructurades.
Volem continuar fent programes de captació de socis, perquè el Santfeliuenc ha de tenir com a mínim 500 socis. El tema social l’hem treballat molt bé aquest any, perquè teníem 100 socis i en un any en tenim més de 300. És un increment del 200%! Molt important. També és veritat que la situació esportiva del club té molt a veure amb el nombre de socis. Si continuem a 3a Divisió, continuem de la meitat de la taula cap amunt i fem bones temporades, la gent s’animarà. També volem continuar col·laborant amb projectes amb la ciutat, perquè som un club de futbol però també molt vinculats a la ciutat, amb el carnestoltes, la rua de Nadal, la recollida d’aliments, etc.
Pel primer equip la prioritat és la permanència. És veritat que hi ha una bona base i creiem que tenim un bon entrenador i uns bons jugadors, però això vol dir que tot dependrà de les primeres 10-12 jornades, perquè no depens només de tu sinó de la resta d’equips. Crec que aquest any la 3a divisió ha estat molt igualada. D’altra banda, pel que fa al futbol base, volem aconseguir categories i un futbol base seriós, perquè a nivell de futbol català, el primer equip té una reputació, però en futbol base no. Volem que les categories que són a primera divisió es mantinguin.
Tot dependrà de les baixes. El tècnic està content amb el club, però hi ha tres o quatre jugadors que sí que potser canviaran, entre ells Josele que apunta a Segona B. Els fitxatges depenen de les baixes que hi hagi. Però a part de tres o quatre, la resta de l’equip mantindrà el bloc d’aquest any. Amb el nostre pressupost cal estar atents a les oportunitats que surtin amb jugadors que el nostre entrenador té controlats i que vulguin formar part d’aquest equip.
Amb aquest tema em vaig enfadar. Era el tercer any que aquest equip femení estava amb nosaltres, els vam obrir la porta, vam fer un equip més i ens feia il·lusió. Però aquest any es queixaven pel fet de jugar en una categoria tan alta quan hi jugaven per mèrits propis, per haver guanyat l’ascens jugat bé a futbol. També és veritat que funciona diferent el futbol masculí que el femení i s’ha de gestionar diferent. I el problema va ser que no les vam poder convèncer aquest grup per jugar a aquesta categoria. Però, en canvi, hem fet un equip femení en categories inferiors que va començar només amb 6 nenes, que va costar però l’hem tirat endavant però que han acabat la temporada sent-ne el doble, una dotzena. I també hi ha un altre equip que, l’infantil cadet, que juguen amb nenes més grans que elles, i a tot això jo li dono molt valor.
És evident que hi ha hagut un increment de públic als partits. Però també és veritat que les últimes jornades de l’any passat van ser apoteòsiques. I com que la temporada va començar molt ràpid, això ha facilitat que la gent s’hagi apuntat a veure-ho. Aquest any hem continuat, tot i que una mica més desinflats. La gent està contenta del paper que ha fet el Santfeliuenc a la 3a divisió amb un dels pressupostos més baixos de la categoria. Però crec que encara pot incrementar-se l’afluència del públic.
Bé, és més una tribuna, que unes grades. El camp de la Rambla era de notable alt i com a club vam patir molt amb el canvi. Però bé, també cal tenir en compte que amb la ubicació a Les Grases hem creat aficionats en d’altres zones de la ciutat, per exemple en el barri de la Salut. I d’altra banda vull destacar el paper clau de la Penya Sentiment Immortal. Si al novembre vas al camp i veus 400 persones que animen i s’ho passen bé, ja es respira un altre ambient. Hi ha coses del camp que no m’agraden, però tinc molt bona relació amb el regidor i tècnics de l’Ajuntament, ja que sempre ens han tingut en compte per fer qüestions relacionades amb la instal·lació, que té pendent fer una segona fase.
No, perquè a l’aficionat també li falta un any de transició. No podríem posar un altre cop màquines, tancar la instal·lació… No, segur que l’any que ve no. Ens anirà bé esperar per així també tenir més diners. D’aquesta manera, quan es faci la instal·lació cal que es faci ben feta. El nostre camp m’agrada molt. S’ha fet un rentat de cara amb la tribuna, però parlem molt sovint amb el regidor i quan es canviï la instal·lació ja li hem dit les necessitats que tenim com a club. Per exemple, m’agradaria més graderia, més tribuna, darrere dels vestidors hi hauria d’haver una altra graderia més petita, tot plegat per fer un petit estadi. Fer-ho de mica en mica, però ben fet. Crec que el Santfeliuenc FC ha d’anar creixent, a nivell esportiu, social i també pel que fa a instal·lacions.
De fet, al final els preus són els mateixos. Portem 4 anys amb els mateixos preus per socis: 60 l’adult, la parella la meitat, el jubilat la meitat, joves 15 o 20 euros, els nens 5 i els aturats també tenen preu especial, com el de jubilat, i potser hi ha una vintena de persones que s’han fet aquest carnet. El que volem és 500-600 persones al camp del Santfeliuenc, però la massa social ha de créixer. Ara mateix la partida més petita que tenim és la de socis. Volem fer una campanya important de socis aquest any que també tindrà la seva repercussió en les xarxes socials.
Estem treballant amb un parell d’empreses, però de moment no sabem res del cert. La idea és que el primer equip pugui portar una bona publicitat, però també tinc molt clar que no malvendré la samarreta. Si al setembre no tenim publicitat, agafarem la samarreta nova d’aquest any del futbol base i anirà amb la publicitat de la síndrome de Rett. Per nosaltres és una causa molt important i no acceptarem publicitat només per 3.000 euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada