SANTFELIUENC FC 3 (JOSERRA, 32' DE PENAL; JOSERRA, 70' I JONATAN COLLADO, 94') ..... SAN CRISTÓBAL 2 (ÁLEX ALBA, 9' I CRISTIAN, 90')
CAMP MUNICIPAL DE LES GRASES
ASSISTÈNCIA: 300 ESPECTADORS
TARDA VESPRE FREDA, TEMPERATURA DE 11 GRAUS
Miracle a Les Grases. I no ho diem tant per la victòria del Santfeliuenc, que en el conjunt del partit va fer més mèrits que el San Cristóbal, sinó pel desenllaç. El Santfe va ser capaç de capgirar el marcador, amb doblet signat per Joserra i xilena inclosa, però la tragèdia va planar i amb força despietada quan els egarencs van empatar al minut 90. Un empat que no servia de res. Amb Les Grases en estat de xoc, Jonatan Collado es va obrir espai entre els defensors per emportar-se la pilota i amb fortuna i suspens empènyer-la a la xarxa. Èxtasi. Alegria per tres punts que ho eren tot i permeten respirar abans del decisiu duel contra el Santboià, que marcarà el punt final a l'any i a la primera volta. Els blanc-i-blaus no tornaran a jugar a casa fins al 26 de gener. Serà contra el Llagostera. Abans i per començar l'any jugarem davant el Reus B, descansarem i visitarem el Granollers. Molta teca encara.
Moltes històries. Arc de Sant Martí de sensacions: preocupació, confiança, neguit, frustració, abisme emocional i desenllaç climàtic. I és que el Santfe és sinònim de muntanya russa, de vertigen emocional gronxat en l'agonia, però que de vegades en forma de destí dibuixa una cara amable. El Santfeliuenc se la jugava i durant gran part del primer acte va ser millor que el rival. Tanmateix els vallesans a la primera van trobar la xarxa. Álex Alba a la sortida d'un servei de cantonada es va fer espai amb absoluta comoditat i per dues vegades va rematar. La segona va ser la bona. Greus dèficits defensius en les jugades d'estratègia de l'adversari que s'acumulen com a assignatura pendent que caldrà superar el 2019. Els blanc-i-blaus van saber pair el gol i es van abocar a l'atac desbordant els egarens per les bandes. Jaume Duran i Éric Ruiz es van fer un fart de posar pilotes que no van trobar rematador. Fruit d'una de les múltiples accions per banda, Adri Recort va penjar una pilota i el visitant Álex Alba es va extralimitar acaronant-la amb la mà. Penal inapel·lable però sense targeta per un futbolista que ja n'havia vist una. Joserra va enganyar Dani Lledó i va posar l'empat i va pintar d'esperança Les Grases. L'empat va calmar el joc ofensiu blanc-i-blau i el partit va viure un final de primer acte més equilibrat. Tot per decidir al segon temps.
La represa no va alterar el guió. El Santfe va sortir amb més decisió i Andrés González va voler donar encara més múscul a les bandes amb la incorporació de Jonatan Collado. Collado, Sani i sobretot Romo van gaudir d'ocasions. Però la pilota es negava a entrar. No va ser fins al minut 69 quan Sani va guanyar a les altures una pilota per deixar espai a Joserra, que va dibuixar una xilena que va superar la feble estirada del porter. Dani Lledó no va tenir el seu millor dia. Alegria i xivarri. Les Grases veia com el Santfe capgirava el marcador en un dia molt necessari. El gol, però, va esperonar els visitants que van posar la por al cos. Moltes accions de jugada estratègica. Alguna intervenció notable de Toni va evitar el drama. Ho va evitar, però, fins al 90'. Minut en què Cristian va desaprofitar un desajustament defensiu per fer-se amb la pilota amb comoditat i creuar-la lluny de l'abast d'un desolat Toni. Terrabastall a Les Grases. Dos punts vitals, volaven. Però el destí en aquesta ocasió li va fer una picada d'ullet al Santfe. Una acció de Sani en passada a l'espai la va impugnar Jonatan Collado que, molt murri, va posar una cama salvadora per guanyar la posició, superar la sortida de Lledó i entre el suspens, la fortuna i la necessitat fer arribar-la a la xarxa. Explosió de joia. El Santfeliuenc havia rescatat del fons de l'abisme uns punts vitals en la farmaciola de supervivència. Un bon final per a un any amb sensacions pregonament contrastades. Al 2019 més, sense oblidar l'estació del Joan Baptista Milà.
Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Eric Ruiz, Jaume Duran, Joserra, Gerard Rovira, Pol Reñé (Jonatan Collado, 46'), Adri Recort (Juanjo Prior, 82'), David López, Sani, Romo i Maldonado (Joel Paredes, 88').
CP San Cristóbal: Dani Lledó, Prado (Karim, 79'), Chechu, Álex Alba, Cristian, Andreu (Tom, 56'), Sergi Martínez, Kevin Alarcón, Daniel Elliott, Cabrera i Mario.
Gols:
0 - 1, Álex Alba, 9'
1 - 1, Joserra, de penal, 32'
2 - 1, Joserra, 70'
2 - 2, Cristian, 90'
3 - 2, Jonatan Collado, 94'
Quadern de notes:
- Victòria agònica com tantes altres. Bon punt final a Les Grases en un any de viratges continuats.
- Reconeixement a un gran Joserra. Una vida agermanada amb el millor Santfe de la història. Un futbolista que marcarà un temps.
- Les errades defensives en acció de pilota aturada, una assignatura pendent que caldrà treballar de valent aquest Nadal.
- Cloure la lliga amb 24 punts no seria una puntuació gens menystenible. El derbi al Joan Baptista Milà s'erigeix en molt important per acabar l'any en zona de relativa calma. L'afició ha de respondre i posar el color blanc-i-blau a Sant Boi.
- El San Cristóbal va demostrar les seves virtuts, però va acabar pagant les necessitats del Santfeliuenc.
Els jugadors van donar ànims a Roger Valdés que haurà d'operar-se de la seva lesió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada