El Santfeliuenc guanya el Guíxols i 50 anys després se situa en posició d'ascens a Tercera Divisió

SANTFELIUENC FC 3 - AD GUÍXOLS 1

Estadi: Parc Esportiu de Les Grases
Assistència: 250 espectadors

Àrbitre: Albert López Martínez (Delegació de Barcelona)

Temps: temperatura de 19 graus amb cel amb sol i núvols

Dia per a la història a Sant Feliu de Llobregat. El Santfeliuenc Futbol Club aconsegueix arribar a un tercer lloc memorable i se situa en posició d'ascens a Tercera Divisió. Per trobar una situació semblant cal que ens remuntem a la temporada 1959-1960. Mig segle després, doncs, el nostre equip torna a fer-nos somiar amb una quimera. Cinc estacions ens queden per arribar al paradís de Tercera. Tot està per fer i tot és possible però la il·lusió no ens la treu ningú.

El Santfeliuenc sabia que una victòria ara sí permetria enfilar-se al tercer lloc, una posició que se'ns havia negat en cinc ocasions al llarg de la lliga. Havia arribat el dia per conquerir-lo. I de fet el nostre equip va saltar al sempre díscol camp de Les Grases amb més decisió que en jornades anteriors. L'equip organitzava joc de manera més ordenada i les idees fluïen més serenes. Els visitants, que encara no tenen garantida la permanència, no estaven per concedir gaire. Al minut 23 el visitant Medina va posar l'ai al cor de l'afició en una rematada des de la balconada de l'àrea que va marxar desviada. L'avís va servir perquè el Santfeliuenc s'estirés amb més generositat a l'atac. El gran lateral esquerrà Alberto va començar a alimentar de pilotes Javi Pozo. A la mitja hora una bonica combinació entre tots dos va estar a punt de ser culminada a la xarxa pel menut davanter pratenc. Calia, però, alguna situació que canviés l'escenari. I qui si no, doncs l'omnipresent Rubén Quiles va trobar la clau màgica. En una falta situada a 25 metres de porteria, Quiles va connectar un xut col·locat que va estrenar la xarxa de Les Grases. I diem això d'estrenar perquè eren noves i sembla que la malastrugança de les antigues ja és oblidada. Amb aquest gol celebradíssim i preciós va acabar el primer acte.

Després de la represa, el Santfeliuenc va sortir decidit a sentenciar. L'equip se sentia fort. Al minut 50 arribaria la jugada que semblava decidir la sort del partit. El visitant Gabriel va treure sota pals una pilota i el seu rebuig va ser aprofitat per Javi Pozo, que va ficar la cama amb molta picardia. Deliri a Les Grases i ara sí tothom es veia segon. Però el Santfe és mestre en l'art del patiment i en una acció desgraciada a la sortida d'un córner Carlos va rebutjar amb tanta mala sort que la pilota va tocar l'esquena d'Alberto per sortir escopida al fons de la xarxa. Calia tornar a començar. Els visitants es van estirar i malgrat que el domini era del Santfeliuenc els fantasmes del passat recent hi van planar a l'horitzó de Les Grases. Entremig de tot això l'àrbitre va anul·lar de manera incomprensible un gol a Dani Sánchez, que va rematar a gol un rebuig del porter Fàbrega. La decisió va treure de polleguera una afició que vibrava i s'hi deixava la veu acompanyada de sons de trompetes i un tambor. El partit s'endinsava per camins d'incertesa. El Guíxols ho intentava i en alguna acció va haver d'aparèixer el geni de Carlos per desfer contingències no desitjades. I amb la incertesa també creixia la tensió. Ruben Quiles va fregar la sentència en un volea espectacular des de 25 metres que va obligar Fàbrega a jugar-se el físic. El veterà Elies va mantenir en els darrers minuts una pugna amb Dani Maldonado. Amb l'emoció en el seu punt d'ebullició, una acció individual de Maldonado va acabar en una clara traveta i l'àrbitre no va dubtar a assenyar penal. Minut 94. Diego no va fallar i garantia tres punts més celebrats que mai. I així es va acabar una història amb final feliç.

El Santfeliuenc està superant-se jornada rere jornada. La convicció que reposa en un grup on tothom suma és cabdal per entendre aquest èxit. El camí per a l'ascens serà ple de dificultats però n'estem convençuts que per la determinació, les ganes i la motivació d'aquest grup de professionals admirable no hi quedarà.

Santfeliuenc FC: Carlos, Cristian (Maldonado, 78’), Alberto, Jordi Vidal, Iñaki, Arcos, Diego, Joserra Javi Pozo (Ochoa, 72’), Quiles (Álex Burch, 85’) i Dani Sánchez.
AD Guíxols: Fàbrega, Elies, Edu Poderoso, Gallardo (Richard, 46’), Cervera, Gabriel (Aleix Feixes, 55’), Borja, Alberto Jiménez, Xavi Martínez (Ruba, 68’), Nierga i Medina.

Àrbitre: Albert López Martínez, la seva actuació va ser fluixa. Va mostrar targetes grogues als santfeliuencs Cristian, Arcos i Andrés González; i als visitants Edu Poderoso, Gallardo, Xavi Martínez i Nierga.
Gols: 1 – 0, Quiles, 41’; 2 –0, Javi Pozo, 50’; 2 – 1, Alberto, en pròpia porta, 57; 3 – 1, Diego, de penal, 94’.

Quadern de notes:

- Jornada 33, som tercers amb 57 punts. Amb això està no cal dir res més.

- Per fi hem trencat la mala ratxa de Les Grases. Els propers dos visitants -Montañesa i Mataró- han de jugar en un camp ple a vessar.

-Magnífic comportament de l'afició. Hem sentit molt crits de Santfe, Santfe!!!

- Si el passat divendres elogiàvem la proposta de l'Ajuntament amb el seu compromís amb el Santfe ara tots els ciutadans han de mostrar el suport a un equip que pot aconseguir l'èxit més gran en 104 anys de vida. I això no hi té preu.