Recuperem un article que vam escriure al portal Tercera.cat i que resumeix prou bé el que sentim en aquestes hores prèvies al que s'esdevindrà com un gran dia per al nostre Santfe. El perfil d'un club que és a punt de fer 108 anys i que és el fruit de la feina silenciosa de moltes generacions de santfeliuencs d'aquí, d'allà i de més enllà.
No diguis que fou un somni
La fi d'una dura i
llarga travessia pel desert. El passat 15 de juny el Santfeliuenc Futbol
Club va posar punt final a una maledicció gairebé bíblica, per eterna, per insondable, per impenetrable:
era l'únic dels centenaris del futbol català que mai havia militat a
Tercera Divisió. En el rebost de la història s'arrengleren 108 anys de
vida que fa dels blanc-i-blaus el club més antic del Baix Llobregat i un
dels pioners a Barcelona i Catalunya. Un outsider que ha viscut a
la modesta perifèria del nostre futbol però que, tanmateix, arriba a
Tercera amb la voluntat de reivindicar de manera festiva i
desacomplexada una vella tradició esportiva, ciutadana i associativa
dins una ciutat plural com és Sant Feliu de Llobregat.
I és que el
Santfeliuenc ha sobreviscut perquè ha tingut una vocació obstinada de
resistència fins i tot en les circumstàncies més adverses. I el debut a
Tercera Divisió només es pot entendre como una generosa i justa
recompensa a molts anys de patiment en solitud, a anar foradant la pedra. D'aquell equip en blanc i
negre de principis del segle passat al camp del 'Coro' que es revelava
com un dels clubs emergents del futbol català naixent, al 'Santfe' dels
nostres dies a les Grases hi ha pel camí més de deu dècades. Ascensos i
descensos; dies i treballs; penes i alegries en to menor. De la
Restauració i la Mancomunitat a la dictadura de Primo de Rivera; de la
Segona República a la Guerra Civil; del franquisme a la transició i
finalment la cobejada democràcia. A cada passatge de la nostra història
civil hi ha també un passatge en paral·lel de la vida d'un segle de
Santfeliuenc Futbol Club.
Tothom està
preparat a Sant Feliu per viure una temporada especial i diferent. El
Santfeliuenc Futbol Club ha hagut d'esperar a la maduresa per escriure
les pàgines més brillants de la seva història: tres ascensos en set
temporades constitueixen un fet inèdit. I el principal culpable té un
nom: Andrés González. L'entrenador 'miracle' que va arribar de
Cornellà a Sant Feliu l'estiu de 2006 quan l'equip militava a Preferent.
Un magnífic director que ha sabut confegir en la paciència dels dies i
els anys un projecte d'autor puntejat en el treball, la rigorositat
insobornable i la capacitat de sentir. És la millor carta de presentació
del que som.
I per a la
presentació de credencials a Tercera res més adient que confiar en els
futbolistes de l'èxit. Carlos i Santi repeteixen a la porteria. Carlos
va fer un final de temporada explosiu amb doblet: ascens i finalista de
la Copa de les Regions UEFA amb la selecció catalana. En defensa Fabri,
Alberto, Gerard Rovira -un ex Segona B amb una llarga trajectòria al
grup IV-, Pere, Dani Ortiz i l'il·lustre Arcos "Palote" donaran
consistència a una de les línies més solvents. El mig del camp tornarà a
ser territori de Joserra, Tena, Dani Maldonado, Éric Pacheco i Jairo. I
a l'atac, Jonhy i el poderós Iván Peralta faran de contrapunt del gran
mestre Josele. I són novetat el porter Alberto Cantero (AE Prat); els
defenses Jaime Santamaría (San Cristóbal), Édgar Mayor (Putnok) i Nacho Ruiz (Cornellà/Vic); i
els mitjos Gordillo (Castelldefels), Álex Bolaños (Santboià) i Cristian
Fernández (Santboià/Sant Cugat).
El Santfeliuenc de
la il·lusió començarà el 25 d'agost l'etapa més important i diferent de
la seva centenària cursa de resistència. Sant Feliu està preparat per
viure un any de futbol de debò i Les Grases es prepara també mudant la
pell en forma de nova tribuna. El Santfeliuenc ha saldat comptes amb la
seva vella història i ara vol que aquest sigui el primer any de la resta
de la seva vida per no haver de dir que això va ser el somni d'una
tarda de primavera de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada