Massa càstig en un partit discret

SANTFELIUENC FC 0 ... AEC MANLLEU 1 (MANEL SALA, 65')

ÀRBITRE: JOSÉ ANTONIO FERNÁNDEZ MORILLO (DELEGACIÓ DE BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES

ASSISTÈNCIA: 400 ESPECTADORS

TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA MÉS PRÒPIA DE PRIMAVERA

Pas enrere. El Santfeliuenc no va trobar el camí de porteria tot i que va tenir un domini més gran de la pilota davant un Manlleu ordenat, defensiu i pràctic que va aprofitar una de les seves escasses ocasions. El davanter Manel Sala no va perdonar El que es va guanyar contra el Peralada no va tenir continuïtat contra un Manlleu que suma vuit victòries a domicili i que dorm en posicions de promoció d'ascens a Segona B. En tot cas cal valorar les coses positives i preparar el partit de la propera setmana contra el Rubí. Un partit que valdrà més de tres punts. La línia ascendent és clara però cal marcar un camí més regular.

El Santfeliuenc va començar dominant però les dues millors ocasions van ser dels visitants i amb el mateix protagonista, Arnal. Al minut 6 en una rematada de cap a la sortida d'un córner que va marxar alt, i al minut 30 en culminar també amb el cap una centrada que va obligar Santi a lluir-se. El migcampista ofensiu va demostrar el seu passat de futbolista de Segona A. El Santfeliuenc va respondre i es va acostar a l'àrea en dues ocasions: primer al minut 32 en una rematada de Tena precedida de jugada assajada que va topar entre el núvol de cames de la defensa del Manlleu, i al minut 35 quan David Toro en bona posició va rematar als núvols. Taules al descans i deu minuts finals molt esperançadors.

A la segona part es va repetir la seqüència: domini de pilota estèril del Santfeliuenc perquè el Manlleu va imposar un dic de contenció defensiu - i de vegades ultradefensiu- que va fer viure Aroca isolat de tot perill. Al minut 64 Adri Ruiz ho va provar des de la balconada de l'àrea en un xut que es va anar fora. I un minut més tard, els visitants van progressar per banda esquerra i després d'un seguit de rebots el més llest de la classe, Manel Sala, amb la canya a punt va inventar-se un xut suau i ajustat al pal que es va anar al fons de la xarxa. Un gol que donava els quadribarrats la quarta posició momentània. El Santfeliuenc va mirar de reaccionar però les seves tempatives van ser endebades perquè els bastions defensius visitants van imposar la seva llei; i fins i tot Kako en una gran acció individual va coquetejar amb el segon gol al minut 76. Així i sense gairebé res que portar-nos a la boca es va anar consumint una jornada que pintava propícia però que va quedar estroncada.

Pas enrere del Santfeliuenc que desaprofita una jornada que podria haver estat propícia, i cop d'autoritat del Manlleu que ha trobat fora de casa el seu particular paradís.

Santfeliuenc FC: Santi, Mata (Víctor Márquez, 73'), Alberto, Álex Bolaños, Dani Ortiz, Imanol, Faura (Maldonado, 73'), Tena, Guille Sarmiento (Quiles, 62'), David Toro i Adri Ruiz.

AEC Manlleu: Aroca, Seuma, Canal, Peña, Marimón, Brice, Martí Soler (Pol Coll, 59'), Maik, Manel Sala (Aumatell, 77'), Arnal i Josua (Kako, 59').

Gols:

0 – 1, 65', Manel Sala

Àrbitre: Fernández Morillo, la seva actuació va ser regular. Targeta groga als santfeliuencs Imanol, David Toro i Maldonado; i als osonencs Peña i Brice.

Incidències: Alberto Prieto va lliurar Jacobo Ribera i Miguel Ángel Campoy sengles plaques d'agraïment pels seus anys de servei i entrega al club. La graderia va ovacionar a dos representants dels millors anys del nostre club. Es va fer un minut de silenci en record d'Isabel Megías, mare del futbolista juvenil Cristian Pocino. Descansi en pau.

Quadern de notes:

- El Santfeliuenc no va jugar malament però va veure l'àrea rival a comptagotes. El porter visitant, David Aroca, va tenir massa poca feina.

- Paradoxes de la vida, un dels Santfeliuencs més ofensius de la temporada es va marxar de buit.

- Álex Bolaños ho va fer molt bé en tasques de contenció però el vam trobar a faltar en la línia de creació.

- El Manlleu d'Alberto Fernández va demostrar que amb ordre defensiu i pragmatisme es poden aconseguir moltes coses a Tercera. Els quadribarrats han passat en sis mes d'una permanència agònica a somiar per objectius ambiciosos.